“Si s’entén la lectura com un procés de descodificació i interpretacions de signes, els àlbums sense paraules, es llegeixen.”
Emma Bosch. Sense paraules. Edita Rosa Sensat
Obrim el llibre, les guardes ens situen en mig de la ciutat. Aquí comença la lectura. Girem el full, un altre i de cap a l’àlbum. Un infant a la seva habitació. La mare amb una capsa plena de coses a les mans. Es canvien de casa? Cap on van? Seguim. Una carretera i la ciutat que comença a quedar enrere. Camins que porten a algun lloc, i ens anem allunyant de la ciutat plena d’edificis, que sospitem que és sorollosa, a on l’estiu ja es nota a cada pas. Una casa en mig del no-res. Algú rep a l’infant i a la família. Pels gestos, podem deduir que es algú familiar, i si ens apropem, descobrim que son els avis. La casa familiar, les fotos, els records. I allà, a l’altra banda de la finestra, la gespa, i més enllà, el bosc. La quietud, el silenci, la frescor de les ombres dels arbres. El soroll del riu. La frescor de l’aigua que convida a fer xof. La immensitat que del que s’amaga sota aquella aigua cristal·lina. El silenci, la dansa dels peixos. Els descobriments, el desafio de trobar-se sol i de sentir-se acompanyat per la natura que ens envolta. Sortir a la superfície. Que el sol t’eixugui la pell, que el banyi amb els seus raigs a poc a poc, i que t’omplis de llum. El capvespre que arriba, ja es l’hora de tornar a casa. I que la nit s’ompli de estrelles i que totes siguin per tu. A la memòria, l’últim estiu. Aquell que sempre et quedarà guardat al cor.
Us acabo d’explicar amb paraules, aquesta meravellosa història que ens regala l’autora Jihyun Kim, però a ella no l’ha calgut ni una per portar-nos a passejar per aquest relat. El último verano és un àlbum sense paraules, i com ben diu l’Emma Bosch, aquest àlbum és llegeixen. Ens demanen un moment de serenor, un esforç de descodificació diferent, uns ulls curiosos i amb ganes de reptes, i agafar aire i deixar-te anar. Els àlbums sense paraules ens posen davant del repte de la descodificació i interpretació fent servir tots els recursos gràfics que hagi fet servir l’autora, com ara, la direcció de la lectura, si ocupa la doble pàgina, si trobem detalls que ens posin un marc temporal (en aquest llibre en concret a la primera doble pàgina trobem un rellotge que marca les 9 i 10 i el joc de la llum ens indica que tot passa en un dia, des del matí, aquelles 9 i 10 fins a la nit, amb un cel ple d’estrelles sobre el cap de l’infant. I ens demana el repte de aturar-nos (aquell que tan ens costa de fer) i respirar a poc a poc, i recuperar l’infant que mira la vida amb sorpresa i curiositat.
Jihyun Kim ens regala una història preciosa, senzilla, emotiva i plena de racons a on aturar-se a descansar, o amagatalls a on perdre’t una estona del soroll. Ens transporta de la mà a aquells estius a on els dies eren llargs i sense fi, i ho ens fa viure, en la pell d’un infant que fa coses d’infant, un dia, un que sembla que no passi res, però que amaga records que sempre es quedaran.
I si, no li cal a l’autora posar ni una sola paraula per aconseguir que respiris l’olor de l’aigua, per que sentis a la pell com el sol se t’enganxa suaument després d’una capbussada. O per fer que vegis totes les estrelles i tanquis un moment els ulls i et rodegis de la foscor de la nit. Només heu d’agafar aire i deixar-vos endur (i deixar fora els prejudicis davant d’un àlbum sense mots)
I si us calen idees, obriu el llibre de l’Emma: Sense paraules. Sis taller de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats editat per Rosa Sensat. Des del pròleg de la Teresa Duran -brillant- fins el punt i final, un llibre que no té pèrdua.
A vegades, calen les paraules i a vegades, cal agafar aire i atrevir-se a llegir un àlbum sense mots.
–>El último verano. Jihyum Kim. Traducción Teresa Farran. Edita Juventud
–>Sense Paraules. Sis tallers de lectura d’àlbums sense mots per a totes les edats- Premi Marta Mata de pedagogia. Edita Rosa Sensat.
Al·lots llegint 