Quan un toca el dos

“T’aviso des de la primera ratlla: aquest llibres parla d’una catàstrofe. Ara ja ho saps.”

Una catàstrofe, un que toca el dos, una adolescent i la vida que passa, com un vendaval sense aturador.

Anna-Greta Winberg continua vigent. Sense aturador. Un llibre de 1972 i comprovar que l’adolescència, encara ara, és una catàstrofe catastròfica. I tornar a recuperar aquesta veu, 47 anys després i que encara ara sigui actual. Només passa amb uns pocs llibres, aquells que no envelleixen i es transformen en imprescindibles. L’atra tribu, la col·lecció de llibres per joves de l’Altra Editorial, ho fa possible. I és motiu de celebració.

Recordeu la vostra vida als 13 anys? Doncs, això. La Madde té 13 anys, una mare actriu, un germà, l’Steffe, més petit que ella i a qui protegir, i un pare, un pare que un dia deixa una maleta i li diu que marxa de casa, que toca el dos. I la vida d’una adolescent que, de cop i volta, es transforma en una catàstrofe. L’amor, l’amistat, la relació amb els pares, el tornar a posar la teva vida a lloc. Aquesta és la lectura amb els ulls i l’experiència dels 13 anys.

Quan vaig tenir el llibre a les mans, vaig decidir que el llegiríem al Club de Lectura Llegim amb al·lots, un club de lectura a on els adults (o això es suposa) llegim llibre de literatura infantil i juvenil. I clar, la lectura es va anar fent cada vegada més profunda. I d’un llibre petit va sortir una gran lectura compartida.

Els ulls, automàticament van canviar de lloc, i de la protagonista i narradora del llibre, se’n van anar a la mare de la Madde, una actriu, no molt famosa, podríem dir una actriu de teatre under, que camina descalça pel pis i després de sopar es pren una copa de vi i un tros de formatge. El pare, la Madde diu que com a pare és perfecte, però un cop surt per la porta de casa seva, el seu lloc a la novel·la es desfà con un gelat al sol en ple estiu. I tu, com a lectora amb unes quantes canes al cap, continues pensant en la mare. Ai, què forta és aquesta mare! Quants silencis continguts, quantes vegades es deu haver mossegat la llengua, quina infinita paciència i quins pocs espai per transitar el seu dol! -Val a dir, que passen mesos fins que aquesta dona té un cap de setmana sense nens- el seu divorci, que sembla amistós, li deixa tota la responsabilitat a sobre seu.

També vam parlar del pare, i dels seus silencis, i de com la Madde el silencia. De veritat desapareix durant tants mesos? O és el recurs de l’escriptora per silenciar a qui, una mica a traïció, tal i com ho viu l’adolescent, ha tocat el dos? El pare i la Madde no parlen durant aquest temps o senzillament l’adolescent decideix no parlar amb ell i com és ella qui narra no el fa partícip de la seva catàstrofe? I la Siv, la dona de qui s’enamora el pare? Com es fa l’equilibri entre el nou amor i la família? Som com Siv? Som com la mare? Som com el pare? Som la Madde?

Quan un llibre et presenta tots aquests temes, no hi ha dubte, és un gran llibre. Quan un de nosaltres explicava que s’havia enganxat de tal forma que es va passar de parada de metro és que Quan un toca el dos és especial.

I si a nosaltres el llibre ens interpel·la, com se sent interpel·lat un adolescent vivint la catàstrofe de l’adolescència? Quan un toca el dos és un mirall a on mirar-te i descobrir-te, i de ben segur que un jove lector se sentirà tocat, hagi o no un dels pares tocat el dos. La veu de la Madde es fa sentir, té lloc, és real, és la veu adolescent que ens explica les vegades que va al centre comercial amb la Cessi, la seva amiga a emprovar-se perruques o quan al sortir de l’escola compren merengues i com, amb presses i vergonya, un amic li fa el seu primer petó. I la veu de la Madde és un amplificador de com els adolescents miren els adults, el pare i la mare en aquest cas. I de com, l’engranatge familiar funciona a vegades bé, a vegades amb una mica de retard o una mica avançat.

Quan un toca el dos és l’excusa perfecta per parlar amb els nostres adolescents, per obrir un espai de comunicació planeta adolescent – planeta adult. I per entendre, o més ben dit, per mirar directes al cor de la gran catàstrofe que pot significar tenir 13 anys.

–>Quan un toca el dos. Anna-Greta Winberg. Traducció de Josep M. Custòdio revisada el 2018 pel mateix traductor. 2019. Imprès a Romanyà Valls -Barcelona. L’altra tribu, un segell de L’Altra Editorial.

L’enemic

“Hi ha una guerra

Es veu un lloc que és com un desert…

…amb dos forats.

Són enemics.”

L’enemic. Davide Cali i Serge Bloch. Takatuka

Abans que res, celebrem que Takatuka hagi tingut el valor i l’empenta per tornar a posar en circulació un llibre com aquest. L’enemic sempre és vigent, necessari i valuós. És una alegria tornar a tenir el llibre a les mans i poder-lo fer arribar a els al·lots i al·lotes.

Però vinc d’un silenci llarg. Com cada any, l’arriba del drac i la posterior ressaca a on sembla que mai més tornarà a créixer la gespa, va ser dura. I llarga. I inesperadament dolorosa després que uns lladres -i no, malauradament res a veure amb els nostres bandits estimats d’Ungerer- que no estaven convidats a casa nostra van decidir entrar-hi, i fer mal.

Dies després, i encara amb el neguit al cor, obro l’enemic, només per tornar a llegir. I em trobo, un cop passada la portada, amb una primera frase que em va fer pensar i posar-me a escriure -uns quants dies després-: “L’enemic hi és, però mai no el veig”.

Enemics, forats, esperes, pluges, manuals d’instruccions per reconèixer l’enemic i voler matar-lo, algun tret, un fusell, fam, set, una fugida, una bèstia, camuflatge, i un missatge. Aquestes paraules claus podrien descriure l’argument del llibre.

Però, què passa amb les capes de lectura? Què ens passa al llegir l’enemic? O més ben dit, què em passa pel cap en tancar l’enemic?

La capacitat simbòlica dels infants és altament superior a les del adult, per contra, la capacitat de profunditat i de comprensió lectora es va desenvolupant i podríem afirmar, de forma molt ràpida que els adults fem una comprensió lectora gairebé perfecta. Però sembla que ens hem d’oblidar de com llegir la imatge i de com fer de la lectura un símbol. Recordeu quan jugàveu a indis o a lladres? Fruit del joc simbòlic, i aquest llibre és una porta oberta al joc simbòlic (com ho és la caputxeta o els clàssic, parlem d’arquetips i no de estereotips, però si us interessa aquí us deixem l’enllaç del programa Terrícoles a on la sàvia de la tribu, la Teresa Duran en parla).

Però tornem a aquestes capes de lectura i obrim el cap i cor i llegim com adults amb ànima d’infant. Mentre l’enemic m’entrava per la retina, pensava, i si l’enemic som nosaltres mateixos? I si al llibre no hi ha dos personatges, sinó un de sol, només un, qui és aquest enemic? A on s’amaga? A on l’amaguem? I si l’enemic som nosaltres, qui és el general que no lluita però m’envia a lluitar a la guerra? Quina és aquesta guerra? Quina és la meva guerra?

L’enemic, ell i jo, o jo i ell, o la mateixa persona. Som nosaltres el pitjor enemic que tenim? I a la fi, què és un enemic?

Diuen que la literatura infantil és un gènere ximple, o simple, o senzill. Encara ho creieu?

Les preguntes, fonamentals per obrir el joc filosòfic, tot i que sigui amb el mirall. Oh, i si l’enemic és aquell que em mira des del mirall, què passaria?

Aquest dies foscos, l’enemic m’ha habitat amb molta força, em va fer dubtar de tot, de mi, de la feina, del projecte, dels somnis, de la lluita. I el nus es va anar desfent en enviar-me un missatge, que va arribar en forma d’abraçada, d’un petó, d’un somriure. L’enemic s’ha fet petit, però sé que té un cau, no gaire lluny de mi.

Tota aquesta reflexió s’amaga en 32 pàgines, en un text que pot ser no arriba a les dues planes senceres, i en un munt d’imatges que el Serge Bloch construeix amb senzillesa genial.

Tot això dins d’un àlbum il·lustrat. Tot això dins d’un llibre. Tot això dins meu. Tot això també és l’enemic.

–> L’enemic. Davide Cali i Serge Bloch. Traducció Pere Comelles. Primera edició 2008, segona edició 2019. Imprès a Novoprint. Edita Takatuka

–> El enemigo. Davide Cali y Serge Bloch. Traducción Patric de San Pedro. Primera edición 2008, segunda edición  2019. Impreso en Novoprint. Edita Takatuka.

Tot el que sé de la Por

“Hi ha moltes coses que fan por. Bé, potser no tantes. Tampoc cal exagerar.”

Jaume Copons.  Il·lustracions de Pep Montserrat. Tot el que sé de la por. 2019. Combel

Tot el que sé de la por

Hi ha dies que fa por sortir del llit, mai no saps que et pot esperar quan donis la volta a la cantonada de la vorera de casa teva, i aquests dies em fa molta por escriure, recomanar llibres és cosa seriosa però sempre intentes trobar la forma que la por es faci petita.

Per això, avui a les nostres #citesràpidesperSantJordi us proposem Tot el que sé de la por i us expliquem per què aquest llibre és un bon candidat per aquest Sant Jordi que s’apropa.

-Perquè en Jaume Copons escriu des del nen petit que s’amaga dins seu. I connecta amb una facilitat envejable amb les lectores i els lectors de mida petita. Els parla mirant-los directament als ulls i les paraules entren directament als cors.

-Perquè en Pep Montserrat ens regala un registre gràfic senzill, fresc i fosc. I això de treballar la foscor associada a la por no és fàcil. Però el bon fer de l’il·lustrador resol el problema i tot i sé un llibre amb el negre sempre present, està ple de llum.

-Perquè no només les petites i els petits tenen por, els adult també en tenim de pors. Grans i petites, d’aquelles que es poden entendre i de les que no (jo també tinc por de les factures).

-Perquè aquest llibre parla de pors, sí, però també de sentit comú i del sentit comú de la canalla, que en això son molt més intel·ligents que els adults. Si tens por de perdre’t, li dones la mà a qui t’acompanyi.

-Perquè està molt ben trobat les referències de les imatges a altres personatges de l’autor. En Pep Montserrat fica un personatge que no és seu dins del llibre, a veure si el trobeu.

-Perquè Combel sap molt bé com arribar fent servir els llibres a les al·lotes i els al·lots. I aquest fer a poc a poc, amb sentit i amb delicadesa, amb llibres ben cuidats i editats és una marca registrada de la casa.

-I perquè llegir imatges i paraules no fa por, tot el contrari, és un plaer que ens agrada compartir.

–>Tot el que sé de la Por. Jaume Copons i Pep Montserrat. Disseny Estudi Miquel Puig. 2019. Imprés a LoyalPrint -Barberà del Vallés-. Edita Combel

–>Todo lo  sé del miedo. Jaume Copons y Pep Montserrat. Traducción Roberto Bravo de la Varga. Diseño Estudi Miquel Puig. 2019. Impreso en LoyalPrint -Barberà del Vallés-. Edita Combel

L’Ossa i el llop

“Era una nit sense vent i entre els arbres, a les profunditats del bosc, queien unes volves de neu brillants. L’ossa havia sortit a passejar i va entreveure una cosa que sobresortia de la blancor resplendent.”

L’ossa i el llop. Daniel Salmieri. 2018. Ekaré

Cita ràpida per Sant Jordi #6

Sortir a passejar de la mà d’algú, que només amb mirar-te als ulls t’entén, és de les coses més boniques que et poden passar a la vida. I avui, us convido a passejar amb mi i amb dos amics, l’ossa i el llop

Per què el llibre l’ossa i el llop és un bon candidat per Sant Jordi?

-Perquè la senzillesa amaga la profunditat de la mirada del lector i de l’autor. A primer cop d’ull, aquest àlbum és senzill, dos animals que es troben a les profunditats del bosc, un dia de neu i que fan una volta plegats. Però amaga profunditat, amaga sacsejades al cor i al cap, amaga art.

-Perquè l’autor novaiorquès Daniel Salmieri ens dona la mà i ens passeja pel bosc amb un domini dels plans i de la llum que fan un tot per donar sentit narratiu a la imatge. La mateixa escena de descoberta des dels ulls del llop, des dels ulls de l’ossa, un pla general de tots dos, un pla curt de morro a morro, picats i contrapicats, detalls, llum, llum i llum… Un petit estudi de com il·lustrar i de com narrar amb paraules i sense elles.

-Perquè l’àlbum et deixa amb el nus a la gola, amb les preguntes sobre aquesta ossa i aquest llop, amb les ganes de saber-ne més, i amb ganes de llegir-lo en veu alta amb nenes i nens, amb adolescents i amb adult.

-Perquè la literatura s’escapa de les pàgines i és literatura en format àlbum il·lustrat.

-Perquè Ekaré posa a les mans dels lectors una petita joia feta llibre, un bombó deliciós, ple de lletres sentides i d’amor a la literatura. Amb llibres així, és impossible resistir-se al cuc de la lectura.

-Perquè l’hivern sempre s’acaba i després arriba la primavera, i en aquest petit gest, tenim una lliçó de vida.

–>L’ossa i el llop. Daniel Salmieri. Traducció Anna Gasol. Imprés a Xina. 2019. Ekaré.

–>Osa y Lobo. Daniel Salmieri. Traducción Carmen Diana Dearden. Impreso en China. 2019. Ekaré

Sense Mots

Deu Pometes i Vull la lluna   

Comencem la setmana amb una proposta doble per les nostres #CitesrapidesperSantJordi

#5: Vull la lluna i Deu Pometes

Aquesta doble trobada forma part d’una nova col·lecció que comença l’editorial la Galera de la mà dels autors Kim Amate i Mercè Galí: Sense Mots, contes que es llegeixen mirant.

Per què aquesta col·lecció és una bona candidata per la nostra cita amb els llibres?

-Perquè els més menuts de la casa tindran llibres que hi càpiguen a les seves mans. Dos llibres de cartró, amb les puntes rodones, per mirar, llegir i fins i tot cantar.

-Perquè, de vegades, no calen paraules per explicar una història i ens ajuda als mediadors de lectura a obrir noves narratives, per establir un vincle narratiu amb el lector, per començar a parlar del què veiem, per explicar imatges, per descobrir com les il·lustracions ens parlen.

-Perquè en Kim i la Mercè han tramat, amb les seves plomes, unes històries senzilles però plenes de conversa literària. Tots dos, us ho puc assegurar, es van ficar de cap en aquesta col·lecció, i ho sé perquè aquesta petita col·lecció també és una mica meva.

-Perquè si es pugues explicar tot el que hi ha darrere de la feina editorial, us quedaríeu amb la boca oberta. I perquè tot l’equip Galera, amb en David Montserrat al capdavant, han fet possible aquesta petita col·lecció que poc a poc, i esperem, vagi creixent. I gràcies a la Iolanda Batallé que hi va creure.

-Perquè l’amor pels llibres comença ben aviat i a la falda de qui explica els contes. I aquest vincle invisible és per tota la vida.

-Perquè les pometes son ben gustoses i la lluna pot estar a les vostres mans.

–>Deu pometes. Mercè Galí. Col·lecció Sense Mots. Contes que es llegeixen mirant. 2019. Imprès a la UE. Edita La Galera. També en castellà: Diez Manzanas.

–>Vull la Lluna! Kim Amate. Col·lecció Sense Mots. Contes que es llegeixen mirant. 2019. Imprès a la UE. Edita La Galera. També en castellà: ¡Quiero la Luna!

El meu primer llibre de Relativitat

“La teoria de la Relativitat d’Albert Einstein és la teoria de l’Espai-Temps. Tots tenim una idea gairebé innata de què és el Temps i què és l’Espai, i ens sembla que són conceptes senzill, però, si hi reflexionem una mica ens adonarem que succeeixen coses fascinants.”

El meu primer llibre de Relativitat. Sheddad Kaid-Salah i Eduard Altarriba.

Cita ràpida per Sant Jordi #4: Dr. Albert presenta el Meu primer llibre de Relativitat

Explicar el món que ens envolta és un dels eixos del llibres de no ficció o llibres de coneixements de la LIJ. Explicar i explicar-nos, preguntar i respondre, o millor dit, trobar les respostes a les preguntes inquietants i constants de les nenes i els nens.

Per què la Teoria de la Relativitat és una gran candidata per la nostra cita amb els llibres?

-Perquè en Sheddad posa en paraules els conceptes que no sabem com explicar. I l’Eduard els dibuixa de tal manera que amb un cop d’ull també els podem entendre. Entre tots dos fan fàcil allò que és complex.

-Perquè aquest llibre et fa estimar la ciència. En Sheddad que és, a més d’un home savi, un apassionat per la ciència, aconsegueix que aquest amor traspassi els fulls i que tinguis ganes de saber-ne més.

-Perquè cal despertar l’interés a nenes i nens pel món i els seus enigmes, i l’espai i el temps sempre ens envolta i és del tot necessari anar més enllà, i endinsar-te en una matèria.

-Perquè no només és un llibre adreçat a nenes i nens, noies i nois, és també una porta d’entrada pels adults que acompanyem als lectors, i aprendreu què és aquesta famosa fórmula de E=mc2

-Perquè és atractiu als ulls. És un llibre bonic, gràfic i dinàmic.

-I perquè la ciència no és avorrida.

Jo em quedo pensant en el temps, en com fer que s’aturi o que vagi més ràpid…

–>El meu primer llibre de Relativitat. Sheddad Kaid-Salah i Eduard Altarriba. 2018. Imprès per Impuls 45 -Granollers. Editorial Joventut

–>Mi primer libro de Relatividad. Sheddad Kaid-Salah y Eduard Altarriba. 2018. Impreso en Impuls 45 -Granollers. Editorial Juventud

Benvinguda Lupe

“A mitjans de gener, va arribar al bosc una nova família de llebres. Totes estaven molt contentes. Totes… menys una. A la Lupe, la més petita, li feia molta vergonya sortir de casa i conèixer el nou veïnat.

I si no agradava a les altres llebres?”

Benvinguda Lupe. Eva Palomar. Babulinka Books.

Benvinguda, Lupe. Eva Palomar. Babulinka Books.

Cita ràpida per Sant Jordi #3

Hi ha dues paraules que a mi em costen molt de dir: hola i adéu. I aquest preciós àlbum guanyador del premi Lazarillo 2017 posa el foco en dir hola.

Per què tenir una cita amb la Lupe és una bona idea?

-Sempre és bonic i esperançador descobrir noves veus i noves plomes que dibuixen el món amb noves mirades. I el que és més important, perquè l’Eva té una cosa a dir. I ho fa d’una manera brillant. No cal un àlbum a on es diguin tantes coses que al final no es digui res, cal tenir clar a on apuntar, i fer el traç precís. I això és el que trobem a Benvinguda, Lupe.

-Perquè sempre és bonic dir hola, tot i que costi molt, perquè implica ensenyar-nos a la resta de gent (o de llebres) i si ho fem sense que hi hagi gat amagat tot sortirà bé.

-Perquè els llibres de Babulinka ens arriben al cor, i ens agrada recomanar tot el que poc a poc veu la llum d’una forma gairebé artesanal, pensada, meditada, a foc lent. I això cal celebrar-ho.

-Perquè la Lupe ens fa de mirall, ens convida a pensar en nosaltres mateixos. I ja sabeu que ens agraden els llibres que ens obren preguntes, que obren portes i finestres al pensament, des de les preguntes més senzilles a les més complexes, perquè totes son vàlides. I com diu la nostra admirada Teresa Duran, la literatura infantil ha de ser un pont a la filosofia.

-i perquè la Lupe, aquesta llebre que busca el seu lloc, ho fa de la mà dels savis de la tribu, els avis. I aquests dies jo trobo molt a faltar els meus avis, que en algun lloc de la terra o el cel tenen cura de mi i donen la benvinguda a cada dia que comença.

La Lupe ja està preparada per tenir una cita el dia de Sant Jordi, qui la vol acollir a casa seu?

–>Benvinguda, Lupe. Eva Palomar. 2019. Imprès a índice -Barcelona. Babulinka Books.

Bienvenida, Lupe. Eva Palomar. 2019. Impreso en Índice -Barcelona. Babulinka Books.

La cançó del Cucut

“El cap li feia mal. Hi sentia una remor que li burxava el cervell, un so aspre i inharmònic com un fru-fru de paper. Semblava que algú hagués agafat una rialla, l’hagués rebregat fins a fer-ne una gran bola cruixent i l’hi hagués entatxonat al crani. “Set dies”, deia rient. “Set dies.””

La cançó del cucut. Francesc Hardinge. Traducció de Xavier Pàmies. 2018. Bambú Editorial.

Vaig descobrir la Frances Hardinge gràcies al seu editor, que em va posar a les mans el llibre l’arbre de les mentides (2017, Bambú). I em vaig enamorar. Bona literatura juvenil, de no fàcil accés, però lluny de les modes, senzillament literatura.

Per això, us presentem a la nostra #citarapida2

Per què La Cançó del Cucut és una gran candidata per el dia de Sant Jordi

-Perquè no és fàcil dir de què va (ni tampoc us explicaré de què va). Vam llegir amb el club de lectura Llegim amb Al·lots aquest llibre i al final de la conversa va sorgir aquesta pregunta, de què va el llibre? I la Isabel, sempre amb la paraula justa, el va definir així: “va d’estimar. De com estimem i de com ens estimen. I va de descobrir que la família no sempre estima bé. I és d’aquells llibres que jo hagués agraït llegir d’adolescent, ja que et pot deixar més tranquil.”

I raó no li falta a la Isabel. Estic totalment d’acord, va de com estimem (amb un fons de fantasia, amb un escenari molt concret, un poble dels Estat Units quan el Jazz es començada a despertar, amb moments de por -molta por- i moments plens d’amor, d’aquell que ens fa bé i d’aquell que fa mal. I jo també m’hagués quedat més tranquil·la si l’hagués llegit d’adolescent, que com diu el tango: “el mundo fue y será una porquería, ya lo sé…”

-Perquè a vegades, cal la serenor per entrar i estimar un llibre. Un llibre a on el ritme narratiu està sempre tan controlat, tan mesurat, és una delícia. I a on la veu narrativa no fa escletxa. No hi ha cap trama que quedi oberta ni cap detall que s’escapi a les mans de l’escriptora (pareu atenció a la neu, només us dic això)

-Triss, ella i el seu costat fosc ho ocupen tot. I també la Penny i la Violet. I aquesta mirada del món en clau femenina i feminista, sense més eina que la literatura.

-I per aquest 7 dies a la vida. 7 dies.

-Per celebrar la bona feina de l’editorial Bambú, que sempre té cura de què posa a les mans dels joves lectors.

-I una menció especial als traductors de la novel·la: en Xavier Pàmies i la Celia Filipetto. Bravos! I gràcies per fer un pont de lletres.

La cançó del Cucut. T’animes a entrar al Tenebrar (o si el llegeixes en castellà a la Charcamacabra)?

–>La cançó del Cucut. Frances Hardinge. Traducció de Xavier Pàmies. Il·lustració de la portada Mercè López. 2018. Imprès a Anzos -Fuenlabrada. Bambú Editorial

–>La canción del Cuco. Frances Hardinge. Traducción de Celia Filipetto. Ilustración de la portada Mercè López. 2018. Impreso en Anzos -Fuenlabrada. Bambú editorial.

Llibertat

“En els meus quaderns de classe

En el meu pupitre i els arbres

En l’arena en la neu

Escric el teu nom”

Paul Eluard. Llibertat. Traducció Marc Granell.

01_Llibertat_Allots

Cita ràpida per Sant Jordi #1

La poesia és un dels camins per entrar al mon de la literatura. Ens exigeix fer un petit esforç, de mirall, d’interpretació, però a canvi és bella i sonora, i ens interpel·la.

Llibertat és una bona cita perquè:

-És un clam a la llibertat, la col·lectiva i la personal. I la llibertat, avui en dia, és un tresor preuat

-Paul Eluard va escriure aquest poema Liberté l’any 1942 quan França estava ocupada pels nazis, i la part que encara no estava ocupada estava lligada al règim col·laboracionista de Vichy. Ben aviat, aquest poema va circular entre els soldats, que el van fer la seva bandera. Una guerra no és guanya amb un poema, és clar, però segurament els soldats van trobar en aquest poema la força per trobar la seva llibertat.

-En Marc Granell fa una traducció perfecta. Si no saps que el poema original és en francès, penses que va ser escrit en català. I quan passa això, saps que la feina del traductor és impecable.

-I aquest Llibertat té a més a més, un il·lustrador tan gran, tan plàstic i tan poètic a les seves imatges com en Jordi Vila Delclòs. Llegir aquestes imatges és obrir una altra porta a la poesia, en aquest cas, la gràfica. En Jordi fa màgia amb les seves aquarel·les i quan penses que ja has vist tot el que havia de dibuixar, t’equivoques, encara et sorprèn, et commou, i et vols ficar dins de cadascuna de les il·lustracions. Neu, ombres, nits estrellades, i una pluja que pots arribar a sentir a les teves mans.

-I Símbol Editors, que té cura de tots els detalls del llibre. Edició, poesia, traducció, il·lustració i paper.

Si voleu entrar al món del llibres, on es respira llibertat, us convido a obrir aquesta preciositat.

–>Llibertat. Paul Eluard. Traducció de Marc Granell. Il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. Imprès a Eslovènia. 2019. Símbol Editors.

Llega Ana

“Una soleada tarde de junio, la señora Rachel Lynde miró por la ventana. Para su sorpresa, vio pasar a Matthew Cuthbert. Iba en su calesa tirada por un caballo.”

Llega Ana. Inspirado en Ana de las tejas verdes. Adaptado por Kallie George. Ilustraciones de Abigail Halpin. Traducción Isabel de Miquel. 2018. Patio Editorial.

Los clásicos, esa palabra casi malsonante en los oídos de los niños y niñas. Ese, tenés que leer este libro porque es un clásico, que causa en más de uno una avalancha de horror. Muchas veces repito como un mantra el no decir que un libro es un clásico y ese deber de leer porque lo es. Recomiendo, sencillamente, ponerlo un buen libro al alcance de los lectores y lectoras, sin dar más énfasis. Lo que nos mueve a leer es que ese libro es bueno, cargado de buena literatura.

Hace ya unos meses, cuando Xavi, nuestro comercial, me enseño la novedad de patio le pedí que me dejara un ejemplar de este llega Ana, que muy amablemente la editorial me hizo llegar. Y después lo meses fueron pasando y yo sin decir nada. Muchas veces, necesito tiempo para encontrar las palabras, y con Llega Ana, las palabras se hicieron esperar.

Por qué leer Llega Ana? Los primeros lectores necesitan lecturas cortas, en capítulos, atractivas, pero que no los traten como tontos. Muchos ya vienen con un camino lector a base de álbumes ilustrados, y ya se han convertido en perfectos decodificadores de imágenes. Por eso, las ilustraciones siguen siendo un apoyo en su comprensión lectora. Y necesitan historias bien tramadas, llenas de literatura. No todo vale. Y son exigentes. Los que no tienen tanto recorrido lector pero quieren y sean hacerse con la lectura como aliado y compañero, tienen también exigencias, en cuanto a lo literario, a la forma, fondo y sobre todo, a que no los traten de idiotas. Vaya, que pueden ser primeros lectores, pero son lectores que merecen todo nuestro respeto. Son pequeños y pequeñas, de medida, pero para nada tontos y tontas.

Por eso el valor de llega Ana. Un combo exquisito de literatura en imagen y literatura en palabras, con un agregado de lujo, es un clásico. Lucy Maud Montgomery (Canadá, 1874-1942) publicó Ana de las tejas verdes en 1908. Nunca tuvo la intención de hacer un libro para niños, todo lo contrario, años después, Ana, fue catalogado como literatura infantil. Una niña, Ana, un pueblo, Tejas Verdes, un pasado de orfanato y olvido, un presente un poco complicado, ya que la familia que la adopta quería un niño para ayudar a trabajar en el campo y se encuentra con una niña -Atención, no hay un argumento machista, sino que todavía hoy está vigente, niñas, mujeres, por qué y para qué- y una imaginación desbordante. Y ganas, muchas ganas de salir adelante. Y mucho ingenio. Ese que necesitamos las mujeres.

Ana, un personaje inspirador para niñas y niños, un espejo donde mirarse, una historia llena de esperanza y energía, hoy en día, 111 años después, continúa vigente. Y este Llega Ana, adaptado para primeros lectores, es la puerta abierta a entrar en su fascinante mundo. Sencillo -que no simple-, en capítulos cortos, acompañado de ilustraciones llenas de significados. Y sin tratar a los primeros lectores con desdén o ñoñería.

Así da gusto entrar en los clásicos. Sin pedir permiso, sin obligación. Con el simple gesto de abrir las puertas a la (buena) literatura.

–>Llega Ana. Inspirado en Ana de las tejas verdes. Adaptado por Kallie George. Ilustraciones de Abigail Halpin. Traducción de Isabel de Miquel. Impreso en España. 2018. Patio editorial.

llegaAna_Allots