La nena que va salvar els llibres

És dilluns i tot i que des del cap de setmana vaig tenir un núvols negres a sobre la cama dreta, avui ha sortit el sol. I com és dilluns, i vull tornar a engegar aquest espai de recomanacions a partir de les il·lustracions, avui, us il·lumino la setmana amb La nena que va salvar els llibres, de Klaus Hagerut i Lisa Aisato, i editat per B de Block.

©Lisa Aisato. 2018.

Una noia, una por -fer-se vella, una bibliotecària, un personatge que esternuda sense aturador, un llibre inacabat i meravellós. I aquella complicitat entre llibres i lectors, entre mediadors i lectors, entre pàgines, personatges i històries.

Anna va salvar els llibres però els llibres -i qui els posa a les seves mans, una bibliotecària- la salven a ella. Una mica com ens passa a tots. Que sense aquelles pàgines, els personatges, els lectors ens quedem buits. I ara, que a mi em toca estar tranquil·la i en repòs, els llibres m’acompanyen,  i em salven una mica cada dia.

Obriu aquesta meravella de llibre i que els llibres ens salvin una mica cada dia.

–>La nena que va salvar els llibres. Klaus Hagerup i Lisa Aisato. 2018. B de Block. https://www.llibreriaallots.com/cat/libro/la-nena-que-va-salvar-els-llibres_360193

–>La niña que salvo los libros. Klaus Hagerup i Lisa Aisato. 2018. B de Block

Sota les onades

“Després de l’instant màgic en que vaig obrir els ulls dins del mar, 

ja mai més vaig poder mirar, pensar, viure, com abans.”

Jacques-Ives Costeu. Així comença Sota les onades.

 

M’agrada que m’expliquin histories. Per això m’agrada tant la literatura. I per això obrir aquest llibre és obrir una porta a una història. En aquests dies de frenètica acció de màrqueting, fins i tot en el terreny de la literatura, i més encara, de la literatura infantil i juvenil, obrir un llibre que ens endinsa en una història és un bàlsam de felicitat.

Sota les onades és això, una petita història que va directa a trastocar-te, a que quan surtis de llibre, ja no siguis la mateixa. I no passa per casualitat.

És difícil explicar de què va el llibre, quin és el argument, per no fer desvelar la màgia, podem resumir-ho en dos nens que es troben a dins de l’aigua, i que no tot és com nosaltres pensem que sigui. Fins aquí, no us puc dir res més.

Però si que em puc ficar amb alguns del elements que fan que aquest llibre sigui una joia de paper.

Per què destaca sota les onades? Petita llista

• Narració literària: corre el rumor que quantes més pàgines o paraules tingui escrites una novel·la la faran més o menys bona. Fals. Sota les onades té les paraules escrites justes, no li cal una més. I en son de ben poques. Però estan totes aquelles paraules que no es veuen en un àlbum il·lustrat, i aquestes son les imprescindibles. I aquestes paraules son la bastida del llibre, de la història. I tot el que no està escrit és meravellós
• Narració dins la il·lustració: Clar, si tenim una bona bastida de paraules que no es veuen, el nivell narratiu de la il·lustració, si el autor de les imatges és bo, està ben assegurat. I clar, l’il·lustrador de Sota les onades és un dels millors d’aquest petit país. I totes les decisions que pren, seguint les directius de les paraules, és encertadíssim. Plans diferents, pàgines amb il·lustracions a sang, vinyetes que no son vinyetes, el sentit de la frontera del llom, el que passa a esquerra i a dreta, tot, tot, funciona. I funciona bé.
• Les aquarel·les que boniques que son. I aquest mar, aquest mar d’un blau que canvia sota les onades, ple de petites taques d’aquarel·la fan que tota la narració guanyi brillantor, vida, que tu, el lector, només faci que estar dins d’aquestes onades, d’aquesta platja, d’aquest oceà.
• Què som i què volem ser, què volem veure i què volem que vegin, què diem i què callem, què ens commou i què ens mou; estem davant d’un llibre que ens interpel·la i ho fa a nivell filosòfic. Passes les pàgines i et preguntes, et qüestiones, mudes la pell, i no tornes a ser el mateix. Un cop la Teresa Duran em va dir que la literatura infantil ha de moure al lector a la filosofia, i quanta raó, i què bé que ho digui. I si, sota les onades, pot convertir-se en un petit tractat de filosofia.
• La dona, la mare i el fill. Un petit homenatge a les mares i a la dona que hi ha sota aquella mare. Un llibre ple de tendresa i de feminisme ben entès i ben explicat. I pareu atenció a la mare del protagonista, que hi veig un homenatge a la escriptora d’aquest llibre.
• Perquè cal fer gran la nostra literatura infantil. I crec que aquest és el camí.

I si, confesso que he dit una mentida. Xavi, ja em perdonaràs, estava escrivint.

Tots els punts de la petita llista no passen per art de màgia, sinó gràcies a dos grans autors: Meritxell Martí i Xavier Salomó. Gràcies per aquest llibre. Gràcies per aquests tres protagonistes i gràcies per les seves mirades plenes de veritat. Gràcies estimats, gràcies per la màgia de la literatura.

Ara us toca a vosaltres, estimats Al·lots, tenir a les mans sota les onades, i omplir-lo de vida i de significat. I quan l’acabeu, feu una abraçada a la mare, al pare i als fills. I feu un missatge als amics, aquells que fa temps que no veieu, i quedeu, i llegiu plegats.

–> Sota les Onades. Meritxell Martí i Xavier Salomó. 2019. Imprès a Eslovènia. Editorial Flamboyant.

–> Bajo las olas. Meritxell Martí y Xavier Salomó. 2019. Impreso en Eslovenia. Editorial Flamboyant.

Jacominus

És dimarts, i encara amb el cor calentó després de l’arribada de Ses Majestats, de passar el dia d’ahir gaudint amb els al·lotets de casa i amb les amigues, descansant, cuinant, sortint a caminar pel meu barri… sí, aquelles petites coses que cal fer de tant en tant, i tot per dir-vos que tenim il·lustració de la setmana.

I avui, ens acompanya en Jacominus Gainsborough, nascut dels pinzells i de la ploma de la gran autora francesa Rébecca Dautremer, i que a més, me’l van passar els Reis!

Gaudir, badar, perdre’t, no comptar les hores tot i que aquest llibre recull les hores més importants d’aquest petit conill.

Tota una vida que cap en un llibre, i en mil colors i petits detalls, i en ombres, com només ho sap fer la Rébecca, i que personalment, crec que es supera en aquest, el seu darrer llibre.

Vinga, que les hores corren, i que hi ha feina, però sisplau, feu una pausa i deixeu-vos seduir per un llibre de gran format i de gran contingut!

(C) Rébeca Dautremer. El llibre d’hores de Jacominus Gainsborough. Baula font de la il·lustració: https://www.edelvives.com/es/Catalogo/p/las-ricas-horas-de-jacominus-gainsborough–158677

–>El llibre d’hores de Jacominus Gainsborough. Rébecca Dautremer. Traducció Pau Joan Hernàndez. Imprès a França. 2018. Baula

–>Las ricas horas de Jacominus Gainsborough. Rébecca Dautremer. Traducción Elena Gallo Krahe. Impreso en Francia. 2018. Edelvives

Gaspara

Els llibres obren portes a la imaginació, al plaer de continuar llegint, a la màgia que perdem a mesura que ens fem grans.

Sort, sort dels llibres per infants. Aquella poció secreta, aquell polsim de pols d’estrelles per tornar a mirar endins i retrobar-nos amb l’infant que encara som.

Per això, avui recuperem un llibre que forma part del nostre fons de llibreria, i especialment en aquest dies (perquè no només de novetats viu la lijbretera). Tenim primera lectura de l’any, i és Gaspara, la reina d’Orient de la Montse Ginesta amb il·lustracions de Jordi Vila Delclòs, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

No és una reversió de la tradició de reis, no. Ni un acte de moda de personatges femenins. No!

Ai el rei Gaspar que jugant futbol s’ha trencat el turmell. I per això, la Gaspara ha de treballar en el seu lloc, al costat dels altres dos reis, en Baltasar i en Melcior. Però necessita ajuda, que la nit de reis és molt llarga i la feina no s’acaba tot i els patges anant amunt i avall.

I el petit ajudant de la Gaspara és qui ens explica aquesta història, el petit ajudant és en Mambo, un gos llanut i petit, ben bufó que gràcies als polsims d’estel i el plugim de gebre podrà enlairar-se i ajudar a la meravellosa i tendra reina Gaspara.

Poder viatjar per la nit més màgica de l’any de la mà de la Montse i en Jordi és un regal no només meravellós, sinó que a més a més, perfecte.

Una autora i un il·lustrador que et bressolen mentre passeges pel llibre, ajudant a la Gaspara i a en Mambo a deixar regals amunt i avall. Cada cop que l’obro i el llegeixo, que em perdo en la màgia dels colors del Jordi i en la prosa sonora i tendre de la Montse, em tornen aquells nervis amagats de la nit de reis, aquelles ganes que arribi el dia, per descobrir que hi ha a les sabates i aquelles ganes boges de no adormir-te a veure, si per casualitat, pots veure la capa dels reis sortint de casa.

Ara em quedo amb les ganes de veure la Gaspara i en Mambo, i sense cap mena de dubtes, el desig de no deixar de creure mai en els Reis de l’Orient.

Eps, a veure si aquesta nit que ja és a tocar a casa rebeu la visita de la reina dolça i del seu ajudant… jo crec que sí, i vosaltres?

A totes i tots, feliç nit de reis, i no deixeu de llegir, ni als infants ni a vosaltres mateixos.

–>Gaspara. La reina d’Orient. Montse Ginesta. Il·lustracions de Jordi Vila Delclòs. 2015. Imprès a Derra -Barcelona-. Publicacions de l’Abadia de Montserrat

 

 

Edison

Comencem el 2019, amb els desitjos de poder compartir amb tots vosaltres la vida i les lectures, de poder, cada dia, obrir la porta de la llibreria, de poder comentar lectures, d’aprendre dels tresors que s’amaguen a les pàgines d’un llibre, d’aprendre de tots vosaltres, de crèixer, de riure i somriure.

Comencem el 2019 amb un llibre especial, un d’aquells que sabem que us arribarà al cor, que us acompanyarà i que ens acompanyarà en el camí del plaer de la lectura.

Comencem el 2019, i ens il·lustrem la primera setmana de l’any amb Edison, dos ratolins a la recerça d’un tresor, de Torben Kuhlmann, traducció de Susana Tornero i editat per Joventud:

(c) Torben Kuhlmann. Edison. Ed. Joventud

“Cling! El so de la caixa enregistradora va ressonar per tota la llibreria.

-Ara! -xiuxiuejà un ratolí al cim d’una pila de llibres.

Un munt de ratolins van treure el caparró dels seus amagatalls.

El jove que comprava un còmic estava concentrat en la conversa amb el llibreter, i cap dels dos humans parava atenció al que passava al seu voltant. Aquesta era la seva oportunitat! Un rere l’altre, els ratolins van anar saltants des dels llibres i prestatges. Lleugers i silenciosos, van travessar la sala per desaparèixer per un forat de l’extrem més allunyat.”

–>Edison.  Dos ratolins a la recerca d’un tresor. Torben Kuhlmann. Traducció de Susana Tornero. Imprès a Letònia. 2018. Editorial Joventud

–>Edison. Dos ratones en busca de un tesoro. Torben Kuhlmann. Traducción de Susana Tornero. Impreso en Letonia. 2018. Editorial Juventud.

 

Calendari d’advent a destemps #17

Petits llibres que amaguen dins seu un tresor literàri que ens acompanya en cada lectura i que ens acompanyarà cada vegada que el necessitem.

Avui, obrim la pàgina 17 d’aquest bombonet:

“”Un foraster, un foraster!”, cridaren els nens quan el van veure arribar amb la bicicleta. En Salvador va buscar una paret blanca, va encendre la càmera i… Màgia! Les imatges es movien! La majoria dels obrers no havien vist mai aquell prodigi i se sorprenien a cada fotograma. Dones, homes i infants deixaven anar exclamacions, ensrts i rialles, mentre en Salvador dibuixava un somriure sota el nas; li encantava meravellar el personal.”

La maleta. Núria Parera. Il·lustracions de María Hergueta. Impressió: Índice -Barcelona-. 2018. Babulinka Books

Calendari d’advent a destemps #15

Aquesta tarda que cau amb el un fred suau d’hivern, celebrem que els bons editors recuperen i editen petites joies que sempre han de viure als fons de biblioteca i de llibreria. Avui, 15 de desembre, llegim a la pàgina 15 del Segrest de la Bibliotecària:

“-Prendre’s els bandits seriosament, tant si tenen taques com si no en tenen, no forma part dels deures d’una bibliotecària -va respondre-li la senyoreta Laburnum, una mica tibda-. I, sigui com sigui, fins que no hagin passat el xarampió, no poden tornar a fer cap malifeta. Estan en quarantena. No deu pas voler que els culpin d’haver encomanat el xarampió a tothom, oi que no?”

Calendari d’advent a destemps #13

Obrim la pàgina 13 d’uns dels llibres més bonics, emotius, un dels imprescindibles del 2018:

“Sabem unes quantes coses del mar, però ja en parlarem més a fons quan hagis aprés a nedar”

Som aquí. Notes per viure al planeta terra. Oliver Jeffers. Traducció Anna Llisterri. Imprès a la Xina. 2018. Andana Editorial

 

Calendari d’advent a destemps #12

Anem a detemps. Sí, ho sabem. Però, a vegades, cal anar una mica a destemps, per trobar l’idea, per saber el que vols dir i com ho vols dir.

L’idea d’aquest calendari d’advent a destemps no és meva, me la va regalar la meva amiga Anna, un vespre de divendres compartit.

A partir d’avui, us recomanarem un llibre, fins el dia 24 (i després farem un extra-reis de l’orient). Com? Senzillament transcriurem un troç del text de la pàgina del dia que sigui, es a dir, avui, compartirem el text de la pàgina 12 i així, al final del calendari tindrem pastilles Lijteràries per triar i remenar. I si cal, l’acompanyarem amb l’il·lustració, com en aquest cas.

Doncs, som-hi! Obrim la primera finestra  d’aquest calendari a destemps.

I el #12 és per: Nadal a Casa de l’Ernest i la Celestina, de Gabrielle Vincent, traducció Teresa Duran. Imprès a Gráficas Anduriña -Poio. Noviembre de 2018. Edita Kalandraka.

“-Vine a veure quin regals tan bonics que he fet!

-Estic fent els torrons… Ja vinc. Però, saps, Celestina? Encara ens cal trobar la vaixella…”

Madlenka

En el universo, en un planeta, en un continente, en un país, en una ciudad, en un edificio, en un apartamento, en una ventana, bajo la lluvia, una pequeña niña llamada Madlenka…

La magia de los libros álbum. Y la magia de poder recuperar a Madlenka. Y la magia de Peter Sis (Brno, República Checa, 1949). Y el buen ojo, el buen saber editorial de Ekaré.

Una pequeña historia es el detonante de un paseo, de dimensiones universales. A Madlenka, esta pequeña bajo la lluvia, se le mueve un diente y quiere que lo sepa todo el mundo. Y ella, tiene todo el mundo a sus pies. ¿Cómo? Aquí entra la magia del álbum, en la ilustración está la respuesta. Su pequeño mundo, que cabe en una manzana -no la fruta, la de un barrio- tiene como protagonistas: al señor Gaston, un panadero francés, al señor Singh, el quiosquero indio, a un heladero italiano, a una señora de origen alemán, el señor Eduardo, el verdulero que nació en México…

Madlenka puede dar la vuelta al mundo en una sola tarde. Y en una sola tarde, ese diente suelto pasará a ser la noticia que dé la vuelta a todo un mundo, que no está tan lejos de su casa.

Puede que mi condición de migrante me acerque mucho más a esta preciosa historia. Porque para dar la vuelta al mundo, con dar la vuelta por mi familia ya casi lo tengo.

La primera publicación de Madlenka es del año 2000, y hoy 18 años después continua siendo totalmente vigente. Y todo lo que calla el libro: los migrantes, el barrio, la riqueza que nos aportamos entre todos, el estar en un lugar pero haber nacido en otro, qué tesoros oculta este pequeño álbum y a qué nos acerca…

Un álbum que nos invita a asomarnos a la ventana, y a ver qué pasa si damos una vuelta a la manzana.

Madlenka. Peter Sis. Traducción Carmen diana Dearden. Impreso en China. 2018. Ekaré.