“T’aviso des de la primera ratlla: aquest llibres parla d’una catàstrofe. Ara ja ho saps.”
Una catàstrofe, un que toca el dos, una adolescent i la vida que passa, com un vendaval sense aturador.
Anna-Greta Winberg continua vigent. Sense aturador. Un llibre de 1972 i comprovar que l’adolescència, encara ara, és una catàstrofe catastròfica. I tornar a recuperar aquesta veu, 47 anys després i que encara ara sigui actual. Només passa amb uns pocs llibres, aquells que no envelleixen i es transformen en imprescindibles. L’atra tribu, la col·lecció de llibres per joves de l’Altra Editorial, ho fa possible. I és motiu de celebració.
Recordeu la vostra vida als 13 anys? Doncs, això. La Madde té 13 anys, una mare actriu, un germà, l’Steffe, més petit que ella i a qui protegir, i un pare, un pare que un dia deixa una maleta i li diu que marxa de casa, que toca el dos. I la vida d’una adolescent que, de cop i volta, es transforma en una catàstrofe. L’amor, l’amistat, la relació amb els pares, el tornar a posar la teva vida a lloc. Aquesta és la lectura amb els ulls i l’experiència dels 13 anys.
Quan vaig tenir el llibre a les mans, vaig decidir que el llegiríem al Club de Lectura Llegim amb al·lots, un club de lectura a on els adults (o això es suposa) llegim llibre de literatura infantil i juvenil. I clar, la lectura es va anar fent cada vegada més profunda. I d’un llibre petit va sortir una gran lectura compartida.
Els ulls, automàticament van canviar de lloc, i de la protagonista i narradora del llibre, se’n van anar a la mare de la Madde, una actriu, no molt famosa, podríem dir una actriu de teatre under, que camina descalça pel pis i després de sopar es pren una copa de vi i un tros de formatge. El pare, la Madde diu que com a pare és perfecte, però un cop surt per la porta de casa seva, el seu lloc a la novel·la es desfà con un gelat al sol en ple estiu. I tu, com a lectora amb unes quantes canes al cap, continues pensant en la mare. Ai, què forta és aquesta mare! Quants silencis continguts, quantes vegades es deu haver mossegat la llengua, quina infinita paciència i quins pocs espai per transitar el seu dol! -Val a dir, que passen mesos fins que aquesta dona té un cap de setmana sense nens- el seu divorci, que sembla amistós, li deixa tota la responsabilitat a sobre seu.
També vam parlar del pare, i dels seus silencis, i de com la Madde el silencia. De veritat desapareix durant tants mesos? O és el recurs de l’escriptora per silenciar a qui, una mica a traïció, tal i com ho viu l’adolescent, ha tocat el dos? El pare i la Madde no parlen durant aquest temps o senzillament l’adolescent decideix no parlar amb ell i com és ella qui narra no el fa partícip de la seva catàstrofe? I la Siv, la dona de qui s’enamora el pare? Com es fa l’equilibri entre el nou amor i la família? Som com Siv? Som com la mare? Som com el pare? Som la Madde?
Quan un llibre et presenta tots aquests temes, no hi ha dubte, és un gran llibre. Quan un de nosaltres explicava que s’havia enganxat de tal forma que es va passar de parada de metro és que Quan un toca el dos és especial.
I si a nosaltres el llibre ens interpel·la, com se sent interpel·lat un adolescent vivint la catàstrofe de l’adolescència? Quan un toca el dos és un mirall a on mirar-te i descobrir-te, i de ben segur que un jove lector se sentirà tocat, hagi o no un dels pares tocat el dos. La veu de la Madde es fa sentir, té lloc, és real, és la veu adolescent que ens explica les vegades que va al centre comercial amb la Cessi, la seva amiga a emprovar-se perruques o quan al sortir de l’escola compren merengues i com, amb presses i vergonya, un amic li fa el seu primer petó. I la veu de la Madde és un amplificador de com els adolescents miren els adults, el pare i la mare en aquest cas. I de com, l’engranatge familiar funciona a vegades bé, a vegades amb una mica de retard o una mica avançat.
Quan un toca el dos és l’excusa perfecta per parlar amb els nostres adolescents, per obrir un espai de comunicació planeta adolescent – planeta adult. I per entendre, o més ben dit, per mirar directes al cor de la gran catàstrofe que pot significar tenir 13 anys.
–>Quan un toca el dos. Anna-Greta Winberg. Traducció de Josep M. Custòdio revisada el 2018 pel mateix traductor. 2019. Imprès a Romanyà Valls -Barcelona. L’altra tribu, un segell de L’Altra Editorial.
