Calendari d’advent a destemps #17

Petits llibres que amaguen dins seu un tresor literàri que ens acompanya en cada lectura i que ens acompanyarà cada vegada que el necessitem. Avui, obrim la pàgina 17 d’aquest bombonet: “”Un foraster, un foraster!”, cridaren els nens quan el van veure arribar amb la bicicleta. En Salvador va buscar una paret blanca, va encendre la càmera i… Màgia! Les imatges es movien! La majoria … Continua la lectura de Calendari d’advent a destemps #17

Calendari d’advent a destemps #15

Aquesta tarda que cau amb el un fred suau d’hivern, celebrem que els bons editors recuperen i editen petites joies que sempre han de viure als fons de biblioteca i de llibreria. Avui, 15 de desembre, llegim a la pàgina 15 del Segrest de la Bibliotecària: “-Prendre’s els bandits seriosament, tant si tenen taques com si no en tenen, no forma part dels deures d’una … Continua la lectura de Calendari d’advent a destemps #15

L’illa de l’Abel

(Article publicat originalment al Què Llegeixes?) “A primers d’agost del 1907, el primer any de casats, l’Abel i l’Amanda van anar a fer un pícnic al bosc dels afores del poble on vivien. El cel estava cobert de núvols, però l’Àbel va pensar que tindrien el detall de no descarregar un dia que la seva dona estimada i ell decidien sortir d’excursió.” L’illa de l’Abel. William … Continua la lectura de L’illa de l’Abel

Vindràs amb mi després del diluvi

(Article publicat originalment al Què Llegeixes?) “La Sigrid pica a la porta com havien quedat.  Dos tocs secs, no gaire forts, per no molestar-lo” Així comença Vindràs amb mi després del diluvi. Mar Bosch. Comanegra. Començar no sempre és fàcil. Fa molta por, penses i repenses si el que dius és correcte, si el to és l’adequat, si l’encàrrec era per a tu, si estaràs a … Continua la lectura de Vindràs amb mi després del diluvi

248 funerals i un gos extraordinari

248 funerals i un gos extraordinari A la meva nonna i a la meva Lela De bones a primera no sembla que aquest llibre ens cridi, 248 funerals son mols funerals. Però, els editors de Viena que son bons, i la il·lustració de portada feta per la Mercè López sembla que ens estigui dient, apropa’t! A mi, la Confort em va arribar tota envoltada d’espígols, … Continua la lectura de 248 funerals i un gos extraordinari