Sota les onades

“Després de l’instant màgic en que vaig obrir els ulls dins del mar, 

ja mai més vaig poder mirar, pensar, viure, com abans.”

Jacques-Ives Costeu. Així comença Sota les onades.

 

M’agrada que m’expliquin histories. Per això m’agrada tant la literatura. I per això obrir aquest llibre és obrir una porta a una història. En aquests dies de frenètica acció de màrqueting, fins i tot en el terreny de la literatura, i més encara, de la literatura infantil i juvenil, obrir un llibre que ens endinsa en una història és un bàlsam de felicitat.

Sota les onades és això, una petita història que va directa a trastocar-te, a que quan surtis de llibre, ja no siguis la mateixa. I no passa per casualitat.

És difícil explicar de què va el llibre, quin és el argument, per no fer desvelar la màgia, podem resumir-ho en dos nens que es troben a dins de l’aigua, i que no tot és com nosaltres pensem que sigui. Fins aquí, no us puc dir res més.

Però si que em puc ficar amb alguns del elements que fan que aquest llibre sigui una joia de paper.

Per què destaca sota les onades? Petita llista

• Narració literària: corre el rumor que quantes més pàgines o paraules tingui escrites una novel·la la faran més o menys bona. Fals. Sota les onades té les paraules escrites justes, no li cal una més. I en son de ben poques. Però estan totes aquelles paraules que no es veuen en un àlbum il·lustrat, i aquestes son les imprescindibles. I aquestes paraules son la bastida del llibre, de la història. I tot el que no està escrit és meravellós
• Narració dins la il·lustració: Clar, si tenim una bona bastida de paraules que no es veuen, el nivell narratiu de la il·lustració, si el autor de les imatges és bo, està ben assegurat. I clar, l’il·lustrador de Sota les onades és un dels millors d’aquest petit país. I totes les decisions que pren, seguint les directius de les paraules, és encertadíssim. Plans diferents, pàgines amb il·lustracions a sang, vinyetes que no son vinyetes, el sentit de la frontera del llom, el que passa a esquerra i a dreta, tot, tot, funciona. I funciona bé.
• Les aquarel·les que boniques que son. I aquest mar, aquest mar d’un blau que canvia sota les onades, ple de petites taques d’aquarel·la fan que tota la narració guanyi brillantor, vida, que tu, el lector, només faci que estar dins d’aquestes onades, d’aquesta platja, d’aquest oceà.
• Què som i què volem ser, què volem veure i què volem que vegin, què diem i què callem, què ens commou i què ens mou; estem davant d’un llibre que ens interpel·la i ho fa a nivell filosòfic. Passes les pàgines i et preguntes, et qüestiones, mudes la pell, i no tornes a ser el mateix. Un cop la Teresa Duran em va dir que la literatura infantil ha de moure al lector a la filosofia, i quanta raó, i què bé que ho digui. I si, sota les onades, pot convertir-se en un petit tractat de filosofia.
• La dona, la mare i el fill. Un petit homenatge a les mares i a la dona que hi ha sota aquella mare. Un llibre ple de tendresa i de feminisme ben entès i ben explicat. I pareu atenció a la mare del protagonista, que hi veig un homenatge a la escriptora d’aquest llibre.
• Perquè cal fer gran la nostra literatura infantil. I crec que aquest és el camí.

I si, confesso que he dit una mentida. Xavi, ja em perdonaràs, estava escrivint.

Tots els punts de la petita llista no passen per art de màgia, sinó gràcies a dos grans autors: Meritxell Martí i Xavier Salomó. Gràcies per aquest llibre. Gràcies per aquests tres protagonistes i gràcies per les seves mirades plenes de veritat. Gràcies estimats, gràcies per la màgia de la literatura.

Ara us toca a vosaltres, estimats Al·lots, tenir a les mans sota les onades, i omplir-lo de vida i de significat. I quan l’acabeu, feu una abraçada a la mare, al pare i als fills. I feu un missatge als amics, aquells que fa temps que no veieu, i quedeu, i llegiu plegats.

–> Sota les Onades. Meritxell Martí i Xavier Salomó. 2019. Imprès a Eslovènia. Editorial Flamboyant.

–> Bajo las olas. Meritxell Martí y Xavier Salomó. 2019. Impreso en Eslovenia. Editorial Flamboyant.