Vols ser la meva amiga?

Obrir un llibre és sempre un repte, un run-run que es va expandint per la panxa, aquella sensació de què em trobaré? Fer supòsits entre la portada, el títol, mirant aquest il·lustració segurament anirà sobre allò o sobre el de més enllà. Aquest ritual dins meu no canvia sigui el llibre que sigui el que tingui davant. Em prenc una estona per mirar-lo, per captar-lo, per deduir-lo (mai mai no llegeixo les contres, mai de la vida) i m’interperl·lo, sí, a mi mateixa, i a totes les vides que m’habiten. Aquesta és la meva relació amb la Literatura, sempre, no canvia llegeixi el que llegeixi. Després vindran els m’agrada o no m’agrada, la decisió de donar temps o no a una lectura que no m’acaba de fer el pes, fer totes les pauses que calgui fer per agafar aire i mirar al voltant, deixar per uns dies la lectura o fer-la com si no hagués demà. I després, em decideixo a escriure o no sobre la lectura.

Aquest moment íntim de la lectura sempre és igual, sempre. I ho subratllo perquè cal, per una línia, repetir que la Literatura adreçada a lectors i lectores de mida petita, mitjana o en construcció, és Literatura.

Ara que ja he fet la reivindicació que em cremava a la llengua, seguim. I entendreu per què us explicava aquesta interpel·lació a mi mateixa quan llegeixo.

Les tardes del cap de setmana em poso en modo llibretera llegint i busco la posició ja marcada al sofà de la meva esquena i em capbusso a descobrir les novetats que amablement em van arribar o d’aquell llibre que va cridar la meva atenció en sortir de la caixa o en descobrir-lo al fer les comandes de novetats.

Vols ser la meva amiga? em va arribar en un paquetet molt especial i el dissabte esperava a ser inspeccionat per la llibretera en mode lectora. Coneixia aquest títol, ja havia passat per les meves mans i els meus ulls, una tarda de desembre tot mirant l’expositor de l’ecole de loisir del saló del llibre de Montreuil. La Susie fa anys que em té el cor robat. Davant del primer salt del cor, una intenta no deixar-se portar per aquest amor i busca l’objectivitat, llegiré com si no conegués de res a la Susie, bla bla bla…

Segona pàgina i jo ja estava interpel·lant a la nena que de 8 anys que encara viu en mi. Intentava que sigui ella qui descobreixi a la Lea, una nena que ha va patir un canvi de vida radical, canvi de casa, canvi de ciutat, canvi d’escola, adéu als veïns, adéu a la seva rutina, adéu als amic… i hola, hola?

Pobre Lea, això de fer nous amics li costa, molt. Que no és gens fàcil ser la nova de la classe. Però ella té un pla, farà un qüestionari -una llista si ho volem veure així- per veure quin podria ser el seu amic o la seva amiga.

Sort que uns dies que els pares han de treballar tot el dia es queda amb una veïna, d’acord, al principi no li va agradar molt aquesta idea, però acabarà passant un dia fantàstic al costat de l’Hortènsia.

Acabarà alguna nena o nen passant el qüestionari de la Lea? Ho haureu de descobrir, només dir-vos que la Susie sempre té amagada una resolució tendra i inesperada sota la màniga.

Susie Morgenstern és un valor segur, i tant que ho és, i ho serà, i en aquest títol, el primer de la col·lecció ossets per nenes i nens que ja llegeixen sols, està acompanyada per la il·lustradora Claude K. Dubois. Dubois, amb unes aquarel·les senzilles, ràpides i fresques dóna vida als personatges, els descobrim, els estimen així com ella ens els presenta.

El podem llegir en català gràcies a la traducció de la Isabel Obiols, que també ja sabem que és un valor segur.

Una col·lecció que farà lectors, de ben segur, i que ja volem que continuï creixent (el llibre Un dia amb Mus, de Claire Lebourg, amb traducció del Yannick Garcia, és també preciós) i que pugui arribar a moltes lectores i lectors. I que sigui part de les seves biblioteques.

Bravo per la col·lecció, bravo!

I acabo ja amb mirada de la nena de 8 anys que viu dins meu. Jo estic lluny de la Lea, no era atrevida, ni llesta, ni decidida, tot el contrari, sóc més com l’Elsa, a qui descobrireu al final del llibre. Però tinc una Lea a la meva vida, una dona llesta, brillant i a qui l’agrada fer llistes. i mentre llegia pensava ,o sentia la veu de la nena que viu dins meu, quin encert hauria estat conèixer la Lea-Silvia quan era menuda. Segur que ens hagués fet una llista de les coses que cal fer per ser la seva amiga, i l’hauria passat, segur. La vida és generosa si pares atenció, vaig trobar la Silvia quan ja tenia 30 i alguns anys, i no sé si em va fer el qüestionari com la Lea, sé que un dia va voler ser la meva amiga.

–> Vols ser la meva amiga? Susie Morgenstern. Il·lustracions de Claude K. Dubois. Traducció Isabel Obiols. Col·lecció Ossets. Edita Blackie Books.