Googol

Sempre que puc busco una estona per buscar un refugi, un petit illot a on anar per curar les ferides de l’ànima, per veure passar els ocellets, per badar sense més. I busco l’illot en els moment més estranys. La lectura i la ràdio (o els podcasts en aquest cas) son el bitllet cap l’illot.

Dilluns mentre fregava els plats, en Jaume Centelles (estimat, sempre vull jugar al teu equip, sempre) parlava de llibres, lectores i lectors i lectura amb en Guillem i la Marina, els tàndem (estimats, sempre us vull al meu equip). I entre les tantes definicions que en Jaume va anar citant com un mag treu cartes del barret de copa, una era: “llegim per saber que no estem sols” tot citant a C. S. Lewis. I com a filla única que soc, els ulls em van fer pampallugues i el somriure es va activar sense més, i així vam comprendre que llegeixo, compulsivament moltes vegades, per fugir de la sensació de soledat (ara que soc mare nombrosa, la soledat a casa és impossible, però abans d’anar a dormir, quan tot és amb calma, el cos encara buscar saber que no està sol)

Si, una de les raons de llegir és per saber que no estem soles. I per arribar a viure moltes vides en una sola vida, que diu la nostra sàvia més estimada, Teresa Duran.

I pensant en no estar soles i en viure vides i en poder abraçar el mon més enllà de l’horitzó que tenim davant, hi ha dos llibres que em rondinen i dels que us parlaré avui i la propera setmana.

Començo per Googol, un personatge que cansat de sempre les mateixes preguntes (on vas?, has menjat?, quants anys tens?, ets un nen o una nena?, què has fet avui a l’escola?) decideix deixar enrere tot el que coneix: la seva habitació, el seu poble i el seu mon. I camina que caminaràs el mon es fa gran, cada vegada més gran. Googol (i punt) inicia un viatge que no sap a on anirà a petar, amb qui es trobarà, quins camins escollirà. I amb el/ella, el lector va anant d’aquí a allà, sabent que mai més estarà sol i que recorrerà camins mai abans explorat. Un capítol, una terra desconeguda nova.

M’agrada aquesta literatura que no pretén res més que acompanyar-nos de bracet per llocs desconeguts, trobant personatges, vivint en una altra pell, tinguis tu, lectora o lector, l’edat que tinguis. Mai no és massa d’hora ni massa tard per transitar la vida de bracet de la literatura. I això és el que fa en j. l. badal (en minúscula, sí). Ens convida a obrir la porta a mons desconeguts, a caminar amb Googol, a viure aventures inesperades, i amb aquella sensació que ell et va xiuxiuejant tota la història a cau d’orella. La sonoritat de les paraules del badal son com les pedretes del camí, les molles dels contes de sempre, les onades del mar de Max, les aventures en globus… així sense més pretensió que aquesta, saber-te acompanyat i vivint en altres pells.

I tot acompanyat per les il·lustracions de la zuzanna celej, que fa de les aquarel·les rius de colors, camins que no s’acaben i Googol és un personatge ple de màgia.

Més literatura, si us plau!

–>Googol. josep l. badal. Il·lustracions Zuzanna Celej. Col·lecció L’arca. Edita Animallibres

josep l. badal i zuzanna celej

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s