“Al barri ho tenim clar, no hi ha cap altre futbolista com en Madani. Encara que hi hagi dos-cents jugadors al camp, és fàcil distinguir-lo: és lúnic que juga descalç.”
Quan passa l’embat del drac sempre tinc la mateixa sensació, i si hi ha alguna novetat que se m’ha escapat? I si no vaig parar tota l’atenció a l’allau de novetats i alguna perleta no la vaig descobrir o ensenyar o…? I si…? I així unes quantes vegades d’anada i tornada i torna a començar.
El mes d’abril em sufoca, no em deixa temps de repòs per pensar i deixar que la lectura faci xup-xup, a vegades, no em deixa temps ni per llegir i a vegades l’esgotament em treu les ganes de llegir.
I és per això que re-obro l’espai del blog amb un llibre que no vull que passi desapercebut, perquè és una joieta, i perquè llegir-lo és obrir una porta a moltes converses posteriors. Traieu-vos les sabates… i veniu a un autèntic camp de futbol.
Últimament el negoci del futbol és això, un negoci que no és bonic ni veure ni de viure. Però, què passa amb els nens i nenes que juguen i viuen aquest esport en molt barris, pobles i ciutats? Aquest és en Madani, un nen, un nen que juga al futbol sense sabates. I és el golejador, el capità d’un equip que gaudeix i que cada vegada que marca un gol, la cridòria s’escampa per la ciutat, tan fort que la mare el pot sentir mentre cus a casa seva.
En Madani té una guardiola, que quan estigui plena, podrà anar a comprar al centre.
El dia que la guardiola està plena coincideix amb el partir amb l’etern rival, el Florida. Aquell dia, en Madani va al centre, sí, arriba el dia en que després de molt dies estalviant dona els seus fruits. Madani estrenarà botes durant aquest partit? El faran encara més bo del que és? Finalment, guanyaran al seu etern equip rival gràcies a les noves botes del Madani?
No us ho explico, però estigueu atents a les il·lustracions. El final és de traca (i mocador) i no només pel resultat del partit, sinó perquè no hi ha cap altre jugador com en Madani.
En Fran Pintadera ens regala una història tendre, que se’t clava al cor, que no pots oblidar. Ens aproxima a la realitat que tenim a la porta del costat de casa, o potser a la nostra pròpia realitat, al jocs dels infants i al valors reals de l’esport d’equips.
I tot està il·lustrat per una paleta preciosa de la Raquel Catalina, que posa cara a Madani i al seu equip, al seu barri i als ocells que es fan ressò dels gols del petit crack. Dolces i detallistes, tan boniques que mentre llegeixes estàs en mig de la vida d’aquest barri.
I tot delicadament editat per Ekaré.
En Madani és un d’aquells tresors que han de viure molt de temps a les llibreries, perquè històries d’infants així s’han de donar a conèixer, llegir plegats i posar en mans de les lectores i lectors cada dia de l’any.
Deixem les sabates sota la banqueta del camp i anem a jugar de veritat.
–>La millor jugada d’en Madani. Fran Pintadera i Raquel Catalina. Traducció Matías Adam. Edita Ekaré
–>La mejor jugada de Madani. Fran Pintadera y Raquel Catalina. Edita Ekaré
Al·lots llegint 