La gran caminada

“Un vell ford va entrar al pàrquing vigilat aquell matí, semblava un gos petit i cansat després d’una llarga cursa.”

La Gran Caminada. Stephen King (escrivint com a Richard Bachman). Traducció Martí Sales. Edita Males Herbes.

Stephen King és el rei. I ell ho sap. Però no fet per fantasmades, ni herències de sang, ni designat pel dit d’algun déu llunyà, ho és perquè escriu, i molt bé.

Us convido a llegir la Gran Caminada i no més només a llegir-la, sinó a fer-la llegir a joves lectores i lectors.

Un avís a navegants: entres o no en el seu joc. O acceptes de seguida les regles del seu joc i continues llegint o decideixes que no et van aquestes regles i tanques el llibre. I, creieu-me, la vostra decisió serà la bona.

Jo vaig entrar en el joc i vaig decidir acceptar les seves regles del joc, i em va fer passar estones de tot: d’espant, de riure, de plor, de reflexió, de curiositat (com farà aquest home per aguantar un relat de gairebé 370 pàgines amb aquest argument) i el que és millor, m’ha fet córrer a la biblioteca a buscar una trilogia que vull llegir un altre cop (estava disponible, i de ben segur que després me l’acabaré comprant).

Ara direu, entesos, però de què va el llibre. La gran caminada és això, 100 joves -tots homes de 18 anys- han estat escollits per fer la gran caminada, que sabem on comença però no on acaba. Tot començarà a les 9 en punt del dia 1 de maig, quan el Major, el prohom i exemple, doni el tret de sortirà. Les normes son clares: la velocitat mínima de la caminada ha de ser de 4 milles hora. Només tenen tres avisos abans del passaport. Caminaran dia i nit. El passaport és un tret. Només quedarà viu un de sol.

Ras i curt. I per davant 366 pàgines. Sense saber quan s’acabarà la caminada, què passarà ni qui quedarà viu. Un narrador en tercera que amb poques informacions ens situa en el qui és qui, i dona poques pistes de com s’acabarà tot plegat.

366 pàgines per omplir i tot l’ofici del King. I n’hi ha prou. I tant que n’hi ha. Perquè darrere d’aquest argument, una distòpia escrita l’any 1979 i que King signa sota el seu pseudònim Richard Bachman i que avui, gairebé 42 anys després continua vigent i engrandeix la lectura.

Un món, improbable?, cruel, amb una geografia coneguda, el vell mig dels Estats Units. Ple de referències musicals i que desperta, a qui hagi volgut jugar, a una reflexió profunda i llarga. Un llibre que no pots oblidar fàcilment, en Garraty, l’Stebbins, en Pete McVries, en Ray, en Baker.. i el Major (i la seva cara oculta, tota la informació que en King no ens dona i ens porta a fer anar el cap).

La gran caminada es publica per primera vegada en català de la mà de l’editorial Males Herbes, després d’haver-nos apropat a King amb Torn de nit, i amb una magnífica traducció del Martí Sales.

Si decidiu acceptar les regles del joc, jugueu. En King jugarà també amb vosaltres, paraula de llibretera. Entusiasmeu als joves lectors amb aquest món sense sentit aparent, poseu a les mans un llibre que no podran deixar de llegir, si accepten, a les 9.00 del matí, començar a caminar.

–>La Gran Caminada. Stephen King (escrivint com a Richard Bachman). Traducció Martí Sales. Edita Males Herbes.

El Rei, Stephen King.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s