Mentre escric aquestes línies, el vent s’endú fulles amunt i avall. Per la finestra del meu petit despatx, veig com els arbres de l’interior d’illa ballen un silenci, una dansa tan antiga com desconeguda per a mi.
I no puc deixar de pensar en el llibre que ja feia dies que us volia recomanar: viatge al país dels arbres (J. M. G. Le Clézio -premi nobel de literatura-, traducció de Jordi Martín Llobret, 2020, edita animallibres).
El vam llegir en veu alta, la petita de casa i jo, totes dues, assegudes a terra del passadís de casa, un tarda d’agost de molta calor. Una tarda que coincidia amb el meu aniversari doble, el dia que feia 42 anys, i 14 de mare d’un adolescent que no para de créixer).
Aquella tarda, el regal va ser veure com els ulls de la petita anaven omplint-se de brillantor, poc a poc, mentre ella, atenta al relat, anava embastant pensaments silenciosos fins que en un moment, em va mirar, ja tota il·luminada, i em va dir: “això és veritat”. I en aquell moment, vaig somriure al descobrir que el cuc de la lectura ja estava instal·lat.
“Una vegada hi havia un nen que s’avorria. Ell ja tenia ganes de viatjar, d’anar cap al cel, o mar endins, o cap a l’altra banda de l’horitzó”. Així comença aquesta història, petita, intima, a on Le Clézio ens dona la mà per anar de cap i sense pagar peatge cap al país dels arbres. El silenci, les pauses, la observació, la calma i mirada en l’altre, fan que aquest nen que no tenia mitjans per viatjar lluny, descobreixi aquest paradís a tocar de les mans.
Els arbres no son immòbils, sembla que dormin, però no és així, estan ben desperts. Només cal saber mirar, saber esperar i fer uns xiulets suau, com qui xiuxiueja a cau d’orella. I ells ens donaran resposta. No sempre serà igual, cadascú té la seva personalitat, cal saber interpretar. Amansir la seva ànima, saber que ets al seu costat, que respectes els seus temps, el seu humor, la seva singularitat. Veure enllà, amb ulls d’infant. Res més. Així de senzill, així de complicat.
Descobrir la vida a la natura, no hauria de ser tan complicat. Le Clézio fa una crida a l’estima del que ens envolta, a respectar la natura, a tenir cura d’ella com qui té cura d’un nado fràgil com cotó suau.
Quan la petita em va dir tan seriosa, això és veritat, feia referència a això, els arbres i la seva vida intima i lleugera. I ella sí que ho entén, ella encara (i que per molts anys) mira el mon amb ulls d’infant.
Si’Ahl, a l’any 1854, va fer un discurs profund sobre la terra que trepitgem. A cada part d’aquesta terra és sagrada (que podeu llegir dins la col·lecció AkiParla, amb traducció de Jordi Pigem i editat per Akiara) ja ens fa despertar sobre aquest tema.
Molts anys més tard, a l’any 1978, Le Clézio torna fer una crida ecologista amb aquesta novel·la. I dona en el clau, mirant als ulls dels infants i parlant amb ells sobre les veritats que amaguen els arbres.
Aquesta petita novel·la, o aquesta novel·la per a lectors i lectores de mida petita, és la primera de la nova col·lecció L’arca, d’animallibres. I si el llibre et deixa amb una dolçor a l’ànima, quan arribes al final, et trobes amb una carta de l’editor. Jordi Martín Lloret, a més de traduir de forma exquisida les paraules de Le Clézio, és l’editor i alma pater d’aquesta col·lecció. I torna a parlar mirant als lectors, tot explicant que en aquesta arca serà con un bagul especial, un lloc a on guardar i tenir cura de grans històries que mereixen una atenció especial, una lectura especial. I aquesta carta, per mi, també és un petit tresor. Trobar les seves paraules és un regal. I posa al lector en un lloc protagonista, editor i lector faran que joies com Viatge al país dels arbres perdurin en el temps.
I com que ara toca fer coses per curar l’ànima, però haurem de fer-les d’una manera diferent, us convidem el dijous 22 d’octubre a les 18.30 al carrer Enric Granados. Gràcies a moltes mans, podem fer petits actes a l’aire lliure. Només ens heu d’escriure per reservar la vostra plaça. Però, què millor que donar la benvinguda a aquesta col·lecció i aquest llibre, que envoltats dels arbres. Segur que si mirem el mon amb ulls d’infant, descobrirem el seu secret.
–> Viatge al país dels arbres. J. M. G. Le Clézio. Il·lustracions d’Henri Galeron. Traducció Jordi Martín Lloret. Col·lecció L’arca. 2020. Animallibres.
Al·lots llegint 