Hola, matí

Hola!

Massa temps de soroll, massa temps sense escriure, massa temps sense trobar una mica d’espai per poder moure aquest espai de recomanacions, de pensaments, d’una estona per la literatura (infantil, juvenil, o no).

I volia recomençar amb un petit llibre, un petit llibre que per nosaltres és de fons. Un llibre de ja fa un any, el 2019, aquell últim que vam viure totes les estacions, tots els dies entrant i sortint, o quedant-nos a casa només per descansar, o trobar-nos amb la família, o amb els amics.

El 2020 ens ha posat a prova, i ho seguirà fent. Per això, vull començar aquesta nova etapa, aquest nou any -que personalment sempre el començo amb l’any escolar- dient-vos hola!

I obro aquest espai reivindicant que no hi ha llibres petits, sinó llibres per a mans petites. Avui us vull parlar d’aquesta meravella, nascuda de la ploma de Mar Benegas i del llapis de Neus Caamaño, editat per A buen paso.

La primera infància és un espai de descobertes constants, de reptes enormes per peus petits i de canvis que ens meravellen en el dia a dia, en els espais curts. I mentre escric, moltes imatges dels meus petits al·lots m’inunden: de cop gategen, de cop es posen drets, un bon dia comencen a balbucejar, després arriben les paraules, i dia, no saps ben bé com, comencen 3r de la ESO.

Hola, matí plasma aquest procés de descoberta, amb les paraules justes, poques, com les d’infant. “Hola, mamà. Hola al sol. Hola, papà. Adéu, llençol.” L’inici del dia d’aquest nadó que ja comença a moure’s per casa, que necessita una rutina, que es calma als braços i s’adorm amb un nana.

Més o menys com aquesta setmana, la primera de l’escola, la primera de la rutina, la primera dels nous hàbits a l’escola, la primera d’una setmana que ens marcarà el que vindrà. Un aprenentatge que haurem de fer plegats, amb el cap obert, la mà estesa i la paciència il·limitada.

Aquest llibre per petites mans ens convida a acompanyar a l’infant des de que surt el sol i obre els ulls fins que arriba la nit i els torna a tancar. Tot dient hola i adéu. Res més. I no li cal res més.

Mar Benegas, poetessa valenciana i experta en primera infància trama una història a on el protagonista és l’infant, respectant la seva mida i les seves necessitats. I estén la mà per acompanyar-lo durant tot el dia. Trobant i deixant enrere coses. Mirant el mon amb els seus ulls. I ho fa amb una senzillesa que només poden fer les grans coneixedores dels infants. Mar mira el mon amb ulls d’infant, amb els ulls de qui encara té dins una nena trapella i també una observadora respectuosa de l’infant. Una cuidadora amb paraules de la primera infància.

Neus Caamaño dona en el clau amb la il·lustració, una jove sevillana que sorprèn per la plasticitat de la seva feina, adaptant el llapis al mon de l’infant, recreant els seus espais propis, el seu mon a l’abast de les seves mans. Color, fons, línia, tot al servei de les seves mans. Haurem de seguir la seva feina, i segur que ens anirà sorprenent -no us perdeu la seva il·lustració del discurs de Si’Ahl per akiara. Bravo, Neus.

I clar, quan tot això està a les mans d’una editora curosa, perfeccionista, artesana com l’Ariadna, tot pren sentit. Des del sol inicial fins el cel nocturn del final.

No hi ha petits llibres, només llibres per a petites mans. No hi ha lectures petites, sinó ulls que miren més enllà. No hi ha fórmules màgiques, sinó literatura a la mida del seu lector. I nosaltres, adults, no ens tanquem a llegir llibres per a petites mans, acompanyem els infants en el seu dia a dia amb llibres com Hola, matí.

Per la meva finestra, els llums de l’interior d’illa ja son encesos. Potser, ha arribat l’hora de dir-vos, adéu, fins d’aquí a uns dies.

–>Hola, matí. Mar Benegas. Il·lustració de Neus Caamaño. Traducció Dani Espresate. 2019. A buen paso.