Siguem estilites!

Aquesta setmana, poc a poc, tots estem mesurant tot això que ens està passant. I vam començar a rebre més correus electrònics per preguntar com estem, si aguantarem, com ens poden ajudar. I la paraula gràcies es queda petita. Gràcies a tots i a totes.

I per això, m’he agafat dos dies per pensar com i què escriure, com el meu estimat Estilita.

Pot ser el que hauria de fer és parlar-vos de l’Estilista, una petita novel·la de l’autor Uri Costak, editat dins del segell Amsterdam d’Ara llibres.

Cinc cèntims: Un poble, Gyors,  petit  i anodí i amb una única atracció, una gran estàtua eqüestre del comte Italo Rodari que després d’una tempesta cau deixant orfe la columna que l’aguantava i el poble que l’acollia. Però vet aquí, que sense saber ben bé com ni per què, un estilista, un matí ben d’hora, puja per la columna i còmodament s’hi instal·la. Tot genera un enrenou, l’alcalde, l’oposició, els veïns, però ell -de qui no arribem a conèixer ni el seu nom- no canvia d’actitud. És allà dalt per contemplar la bellesa del món. S’hi queda 9 mesos dalt d’aquella columna. 9 mesos, tota una vida per després continuar el seu viatge.

A nivell literari aquesta petita novel·la és exquisida en recursos, en com inici i final dialoguen. Com va buscant oracions i imatges que et porten a la reflexió serena. Tal i com fa l’estilista. Com el joc d’ Italo Rodari, carregat de significat pel lector, es converteix en no nom amb l’estilita, a qui l’autor ha deixat nu davant de qui llegeix, amb delit i atenció aquesta novel·la.

Capítols curts, repetició de frases per dotar-les de noves dimensions, una història senzilla que amaga personatges carregats de vida, com la veïna que puja a tallar les ungles a l’estilista. Com de poc es pot fer virtut, i no només parlo de la història, sinó també del llibre.

I en mig d’aquesta tempesta amb nom i cognom, del desemparament a on constantment m’hi trobo asseguda, aquest llibre ha esdevingut ser un petit far. No l’he mogut de lloc des de que va començar el confinament, el tinc a sobre un pot de vidre, al costat d’una planteta que la meva iaia em va regalar el primer cop que va venir a Barcelona. Tot dos, ella i ell, m’acompanyen en l’enyor, els dubtes, la por i les ganes de sortir endavant.

Ara l’acompanyament és també el que feu vosaltres. I a qui us escric, tard, segurament, molt tard, però ara que tinc les paraules endreçades al meu cap ho puc fer.

Amb el decret de l’estat d’alarma, la llibreria està tancada. No només va tancar portes sinó que va tancar activitat. A la llibreria hi treballem amb sou, la Chus i jo. La Chus està afectada per un ERTO, ni us explico el que va passar pel meu cap la nit abans de presentar-ho. No volia fer-ho, però no hi havia cap altra opció. Sort que ella és tan lluminosa, i va acabar consolant-me i fent-me sentir que tot anirà bé.

Jo com autònoma vaig tramitar l’únic ajut que hi ha i que suposa una baixa temporal. Així doncs, la llibreria  té les seves dues treballadores afectades i podem dir que a l’atur (tot i que la meva baixa encara no ha sigut ni contestada ni confirmada).

Què suposa això? Que la llibreria no pot facturar. Per això no ens trobareu a llibreries obertes, en canvi sí a Libelista, encara que no podem facturar els llibres venuts. La nostra plataforma de venda online també l’hem posat en quarantena.

Però pensem com l’estilita, som-hi, anem a veure què podem fer?

A la web us hem preparat lots de recomanats, a on trobareu una trentena de llibres per apartat, amb disponibilitat i que podeu reservar. I com? Podeu clicar en el llibre, dir que el recollireu i pagareu a la llibreria i esperar a que aixequem la persiana.

Ah, i a la pàgina que s’obre quan aneu, dins del menú de dalt, a llibres, podreu trobar aquests apartats per edats i tres lots de llibres de fons, totalment deixats de la mà de l’atzar que hem titulat com Remena i tria. Allà hi surten només llibres que tenim en estoc.

Què farem quan tornem a obrir? Recollir totes les vostres reserves i us escriurem, i us donarem l’opció de refer la compra i escollir l’enviament a domicili i el pagament en targeta. Això és el que podem fer.

Però també podem acompanyar-vos, fer-vos d’estilites serens i tornar a proposar-vos re-lectures, i celebrar el dia 2 d’abril, dia internacional del llibre infantil i juvenil amb una trobada en directe amb l’equip meravellós, al voltant de dos quarts de sis de la tarda. Per fer-nos costat, per saber que estem aquí.

L’estilista diu en una conversa amb l’alcalde: “les presses ens fan dèbils (…) Això és una cosa que molts encara no heu sabut veure.”

No tindrem pressa, tot i que ens amoïni l’espera. Només tindrem ganes de tornar a trobar-nos i de poder continuar sent les llibreteres de la vostra vida.

Gràcies a tots i totes per tantes coses.