Algun dia aquest dolor et servirà

Després de dues setmanes de no dir ni ase ni bèstia -no perquè no tingui grans llibres per compartir, sinó perquè el tic tac del rellotge i la feina del dia a dia no donen treva- torno a obrir les cròniques dels dilluns i aquesta vegada és ben especial.

Allà per l’any 2017, si la memòria no em falla, i després d’intents fallits d’obrir grup de club de lectura per infants, vaig decidir fer el camí a l’inrevés. Per què no oferir un espai per adults a on només llegiríem lij? I així va ser, una colla de dones es va apuntar a l’idea de 6 o 8 que érem al principi, avui en dia tenim un gran grup de 18 lectores i lectors que cada mes ens acompanyen en el plaer de llegir i el que és més important, compartir literatura infantil i juvenil.

Llegim des d’àlbums il·lustrats fins a literatura juvenil, de tot una mica, així totes anem aprenent de totes, compartint, revivint la vida i us puc assegurar que es creen moment tan especials al voltant del llibres que jo mai no podré oblidar.

Molt poques, poquíssimes vegades, llegim un llibre de catàleg d’adults però el dissabte passat vam compartir en petit comitè -per circumstàncies de la grip, la vida i la feina vam ser poquetes. I vam comentar algun dia aquest dolor et servirà / Algún día este dolor te serà útil de Peter Cameron, un llibre imprescindible del tot.

I per què el vam trobar imprescindible i que posaríem a l’abast del joves (tot i no ser un llibre juvenil?

Fa uns dies m’explicava la Teresa Duran que en Giani Rodari desconfiava del gènere juvenil -lluny de mi entrar en polèmiques- sinó que ell rescatava allà pels anys 50/60, que el lector jove ja pot endinsar-se en la literatura sense necessitat d’un flotador (que suposaria la literatura juvenil) Si ho simplifiquem molt, Rodari sosté que un jove lector ja ho pot llegir tot i farà la seva lectura a la seva mida, absorbint les capes que li son pròpies i, si no és total la lectura, molt s’aproparà. I doncs, per què no llegir a en Cameron?

En James, un jove de New York, de la ciutat amb diners, de pares amb bona situació econòmica i cultural, no sap si vol anar a la universitat. Aquesta és la senzilla premissa del llibre, però no per senzilla, la resposta de James serà ximple. Tot el contrari.

James és un adolescent, un home de 18 anys molt intel·ligent, molt seré, molt reflexiu que busca en la ferida, fins allà on fa mal, la resposta. I parlant al club de lectura, destaquem aquest aspecte. Cameron, de forma molt intel·ligent situa al protagonista davant de la seva pregunta, sense que tingui cap condicionant (ni econòmic, ni familiar, ni tal sols d’admissió, ja que en James ha aconseguit l’entrada a la universitat) i allà el deixa, amb la seva joventut i la seva pregunta. I a més, el mira sense menyspreu, és jove, sí, però no per això idiota o histèric. Fuig dels estereotips, i segueix el camí de  J. D. Salinger al vigilant en el camp de sègol. Aquí estic jo i aquest és el meu dilema. I busco, des dels meus recursos, posar-li paraules, empatia, seny i decisió.

I parlant, i parlant i anant d’una lectura a l’altra, teníem molt recent la tertúlia de Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers (Benjamin Alire Sáenz, l’Altra Editorial) posàvem al centre aquest fet. La joventut no implica tòpics, no implica mirar al jove des d’una posició, la de l’adult que escriu o llegeix, diferent. Senzillament és un jove que pensa, reflexiona i aprofundeix en la seva veritat. Tal i com en James, tal i com l’Ari i en Dante.

Podria escriure moltes paraules, però em quedo amb aquestes, amb aquest jove protagonista carregat de vida, de dubtes, de reflexió i de mirades, tal i com molt, moltíssims joves que ens envolten.

Mirem els joves als ulls, parlem amb ells, escoltem-los amb atenció i posem al seu abast lectures com aquesta. Segur que tendiran ponts invisibles entre generacions i a més, des del respecte i la confiança, obriran camins de conversa i paraules.

No puc acabar sense dir a totes i tots el que fan el llegim amb al·lots el petit oasi un cop al mes. Sense vosaltres jo no aprenc, sense vosaltres les lectures serien menys lectures, sense vosaltres al·lots no seria la llibreria Al·lots.

–> Algun dia aquest dolor et servirà. Peter Cameron. Traducció Eduard Castanyo. 2014. Sembra llibres

–>Algún día este dolor te será útil. Peter Cameron. Traducción Jordi Fibla. 2013. Libros del Asteroide.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s