A vegades, tenim la sensació que tot està ja escrit, narrat i explicat. La segona sensació podria ser que a més complex, més espectacular, més cridaner. Fins que arriba a les teves mans un àlbum com Petra (Marianna Coppo, traducció de Carlos Mayor, editar per juventud).
Un exercici de senzillesa, no pas ximple, i d’una protagonista que no et deixa de pedra (la falta de son pot generar grans riures, o grans plors).
Petra és un àlbum per primers lectors, aquells que s’inicien en el viatge de la lecto-escriptura autònoma o per primera infància, aquells voraces lectors de mida XS amb ganes de bones històries llegides en veu alta.
Si aneu un paràgraf enrere, ja us desvetllo qui és el personatge central de l’àlbum, i sí, heu llegit bé, és una pedra. Qui tingui canalla petita per casa, deu saber que les butxaques més amagades sempre s’amaga una pedra, que a la motxilla dels infants, unes quantes pedres fan una migdiada llarga, i que a vegades, en mig d’aquella reunió seriosa, obres la motxilla o bossa, i al buscar l’agenda o la teva targeta de presentació, hi trobes una pedra, feliç de veure l’espai exterior (al fons de la motxilla comparteix la son amb molles de galetes, un guant sense parella o una cua de cabell que creies perduda).
Doncs Petra, comença l’àlbum ben adormissada i quieta, molt quieta. Com que és una pedra, no pot moure’s, serà un altre qui engegui l’acció i la canviï de lloc, de postura i de personatge. Ella canvia, s’adapta sense oblidar qui és. És o no és una pedra? Ella juga a ser un castell, un ou, una illa o un elefant. I tots el canvis vindran de la mà d’algú altre. I així, la acció es va desenvolupant. I aquesta acció, es frena? No. L’àlbum deixa la porta oberta a que sigui el lector qui acabi o no, aquesta història.
Marianna Coppo (Roma, 1990) sap jugar amb l’àlbum, amb el format i amb el fons, i deixa al lector un paper principal, i li dona un poder, sigues tu qui jugui, també, amb aquesta pedra. L’autora, a qui anem seguint la pista i que ens va enamorar amb l’àlbum Una historia (Kalandraka, 2018), es fa seu el format, i genera una lectura d’imatges rica, d’aquelles que fa que anem descobrint al personatge i dimensionant-lo a cada pàgina.
Petra és un cant a la màxima menys és més, que tant s’agraeix pels primers lectors i que als mediadors de lectura ens omple de fils per anar estirant, preguntant, interpel·lant i jugant amb les nenes i nens. De guarda a guarda, Petra és sensacional.
I com menys és més, només dir-vos que si hi ha un àlbum que m’ha fet mirar les pedres de forma diferent, aquest n’és Petra (que no us deixarà de pedra).
–>Petra. Marianna Coppo. Traducció Carlos Mayor. Edita Joventut.
–>Petra. Marianna Coppo. Traducción Carlos Mayor. Edita Juventud.
Al·lots llegint 