Dissabte passat va ser el torn del nostre club de lectura amb les nenes i els nens de 3r i 4t de primària, les nostres bicicletes lectores, tot fent referència al primer llibre que vam llegir plegats, El monstre de la muntanya negra, el primer número de Les aventures de Zank i Zoe de l’autor basc Mikel Valverde, editat per la Galera.
Poc a poc, aquests ciclistes lectors agafen velocitat i cada vegada estan més xerraires i acostumats als revolts literaris, a fer l’avituallament de narradors, a accelerar quan es veu la meta o a fer pauses quan cal parar atenció al paisatge de lletres i il·lustracions que estem compartint.
El dissabte vam compartir la lectura de un llibre que ja tenia molts números de ser “cavall guanyador”, Històries secretes, reals i inventades de la Mina HB de l’autora italiana Susanna Mattiangeli, amb il·lustracions de la Rita Petruccioli, editat per Barcanova i que en català el podem llegir gràcies a la traductora Mercè Estévez.
Com a ritual, i com passa amb totes les trobades que fem als clubs de lectura, coixins a terra, muntanya de jaquetes, vambes disposades en renglera i serenor, i ganes de compartir.
Ja per telèfon, la petita E. em va anticipar que el que es va anar repetint, el llibre va ser un encert total. Per unanimitat es van trobar amb un llibre que els va atrapar, que van llegir molt ràpid i que com diu la T. té com a protagonista una nena que fa les coses que fan les nenes: anar a l’escola, emprenyar-se, somiar, tenir algú a qui vol conèixer i uns pares com la majoria dels pares, una mica atabalats entre feina, vida i ordinadors.
I tal i com vam anar descobrint, la Mina parla, viu, explica i enraona com ho faria qualsevol nena o nen d’aquesta edat. I a més, vam descobrir un afegit que ens va encantar (a elles, ells i a mi) que parla de mates, sí de mates sense dir que són horribles, espantoses i abominables, sinó fent de les mates part del relat narratiu.
I aquí us parlo jo, amb la meva lectura: vaig endinsar-me fa un temps en el llibre, i em va encantar. Un llibre d’aquells, que podem dir de batalla, per tirar l’ham als lectors i lectores i engrescar-los a llegir, i que poc a poc el cuquet lector faci la seva feina -feina que hem d’ajudar i alimentar els adults i mediadors de lectura, que com ben diu la meva estimada Fe de la llibreria L’espolsada, no per que sàpiguen caminar, els deixes sols davant d’un precipici. Acompanyes aquest aprenentatge donant la mà a l’infant, caminant al seu costat i fent el camí acompanyats. Igual amb la lectura. Els hem d’acompanyar, en silenci o amb paraules, agafats de la mà o senzillament un pas per darrere o per davant, però sempre, sempre al seu costat i sense perdre’ls de vista.
La Mina és una nena que explica les seves vides, darrere un nom inventat, que fa referència al que més l’agrada fer, dibuixar. Un llapis HB, Hard Black, que escriu la seva experiència pel camí de la vida. I ho fa de diferents formes: com en un diari, escrivint-se cartes a ella mateixa per d’aquí a 10, 15 o 20 anys; ensenyant-nos les notes que s’envia amb la seva millor amiga Nora o fent un petit còmic.
Acompanyar la lectura fa ser molt divertit. Quan es van emportar el llibre, també els vaig donar unes petites llibreters que l’editorial em va fer arribar, amb la premissa de feu el que tingueu ganes, i si voleu, ens ho ensenyo a la propera trobada. I el dissabte, a més dels coixins, em vaig comprar unes meravelloses ulleres de disfressa de color vermell, enormes, divertides i que van fer el primer esclat de riure entre nosaltres.
I ens l’anàvem passant, i qui tenia les ulleres comentava què l’havia agradat, per què, què els havia cridat l’atenció, qui seria el nostre pseudònim, què amagava el llibre, i després els va donar peu a explicar qui era la seva “Nora”, qui era la seva “Sèpia” i algú, fins i tot, va compartir qui era el seu “Jacopo”. I estirant del fil, també vam fer els primers esgraons a parlar dels nostres referents, així com la Mina té la PowerCat.
I també de com portem el tema de l’anglès!
Un llibre que va permetre molt de joc, i que recuperarem pels que encara no fan divisions per dues xifres, per aprendre a fer-les.
I vam acabar llegint al dret i a l’inrevés una poesia que escriu la Mina i que ens permet capgirar-la i parlar que de vegades, vols dir una cosa i et surt la contrària.
I per acabar, la A. i la T. van compartir el que havien fet, l’una al llibre, fent-lo seu, i l’altra a la petita llibreta. I clar, també això ens va donar peu a parlar de la vida dels llibres, que com cada llibre parla de nosaltres i són un testimoni de la nostra lectura.
Tot això en una horeta de conversa literària. Tot això en una horeta plena de vida a la llibreria.
–> Històries Secretes, reals i inventades de la Mina HB. Sussanna Mattiangeli. Il·lustrat per Rita Petruccioli. Traducció Mercè Estévez. Edita Barcanova
–> Historias secretas, reales e inventadas de Mina HB. Sussanna Mattiangeli. Ilustrado por Rita Petruccioli. Traducción Carlos Gumpert Melgosa. Edita Anaya Infantil y Juvenil.
Al·lots llegint 