Les coses que se’n van

L’any passat, més o menys per aquestes dates, va engegar el nostre primer club de lectura amb infants. I l’experiència, gràcies a la insistència de dos parells de bessones, va ser més que positiva.

Va ser així, com ens vam decidir a obrir més espais de conversa literària, i ara tenim 3 clubs de lectura per infants entre 1r de primària i 1r de l’ESO. Més el més antic club de lectura de la llibreria, una colla d’adultes (i en Marc) que llegim LIJ i ens trobem per celebrar la literatura.

Els dissabtes de clubs son dies de festa, de celebrar la trobada amb els infants, d’abraçades, de riures, de pensar, de parlar i de compartir.

Dissabte passat, el dia 11 de gener vam tenir doble sessió: els petits ocells lectors i els grans de la família Al·lots.

I poc a poc, les ganes d’obrir una nova finestra al blog, de compartir l’experiència gana lloc a la rutina de feina i feina. I avui, us vull escriure, una mica, de com va anar la trobada amb els petits de la llibreria, els ocells lectors.

Aquest grup està format per nenes i nens de 1r i 2n de primària, i entre tots i per votació hem decidit dir-nos Els ocells lectors. Tenim una padrina de luxe, la Noemí Villamuza que va compartir amb nosaltres un dissabte entre ceres, papers i poesia en forma d’abecedari.

Amb ells, i després de xerrar amb mediadores de lectura, vaig decidir fer l’experiència a l’inrevés. Com? Els ocells lectors no saben quin llibre comentarem. Se’l troben a l’inici de la sessió i fem lectura en veu alta i compartida, fent totes les pauses que necessitem, mirant guardes, pensant de què pot anar el llibre només llegint la títol, llegint imatge, esperant la propera pàgina. A vegades, llegim plegats, a vegades només llegeixo jo i ells i elles van seguint la lectura, o senzillament tancant els ulls i escoltant les paraules. Una experiència més que enriquidora.

L`últim dissabte vam compartir la lectura de les coses que se’n van, de la Beatrice Alemagna, traduïda per Aurora Ballester i editada per Combel. En aquesta ocasió, des de l’editorial ens van ajudar regalant-nos unes carpetes amb una carta adreçada a ells i el suggeriment de posar per escrit quines son les coses que se’n van i quines es queden per sempre.

Abans que els ocells arribin al niu, cal preparar-lo. Els coixins fets amb bosses de tela, posats en rotllana donen la benvinguda. I a cada coixí, el llibre i les carpetes. Gairebé sempre, fem una muntanya d’abrics i una línia de sabates que es queden arraconades formant part silencioses de la trobada. I comença l’espectacle literari. Dissabte passat vaig tenir 4 voluntàries, les més grans, que van llegir en veu alta per la resta del grup. I un seguit de preguntes, de mirades, de dit assenyalant les il·lustracions i pensant en tot allò que marxa. Clar, el llibre donava per molt, la il·lustració, delicada, evocadora, tendra de la Beatrice i aquelles pàgines en paper transparent que ens permetia jugar, endevinar, fer suposicions sobre què marxa i en què es transforma.

I el final, el final va ser de traca. I em deixareu desvetllar el final del llibre, què és el que no marxa mai.

Vam aturar la lectura en aquest punt, vam tancar els llibres i els vaig demanar com podria acabar el llibre. Clar, aquí vam tenir tot un seguit de suposicions, fins que l’E. va trobar la resposta que donava el llibre.

I vam continuar llegint. “ A la fi, tot passa, s’allunya o canvia. Però hi ha una cosa que no se’n va. I que no se n’anirà mai.”

Una nova pausa i una nova pregunta, què no se n’anirà mai? I aquí, ells van començar a dir, en primer lloc, els pares, els avis i els germans, fins que en B. diu: “al text diu cosa, no persona…” i un nou seguit de suposicions: un petó, perquè com diu la N. els petons es queden aquí -assenyalant-se el cor-, una carícia -diu la V. que es queda enganxada als cabells, una abraçada, diu la V. d’aquelles calentones, afegeix la B. perquè hi penses tot el dia, una paraula, diu la Vi. que se’t queda gravat, o un secret, diu la Br. que no marxa mai.

Moltes coses no se’n van.

Com aquest matí  amb els ocells lectors, i seves paraules, i les seves abraçades en acabar la trobada.

©Beatrice Alemagna. Les coses que se’n van. Edita Combel

–>Les coses que se’n van. Beatrice Alemagna. Traducció Aurora Ballester. Edita Combel

–>Cosas que vienen y van. Beatrice Alemagna. Traducción de Roberto Bravo de la Varga. Edita Combel

3 respostes a “Les coses que se’n van

Respon a paulajarrin Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s