La cançó del Cucut

“El cap li feia mal. Hi sentia una remor que li burxava el cervell, un so aspre i inharmònic com un fru-fru de paper. Semblava que algú hagués agafat una rialla, l’hagués rebregat fins a fer-ne una gran bola cruixent i l’hi hagués entatxonat al crani. “Set dies”, deia rient. “Set dies.””

La cançó del cucut. Francesc Hardinge. Traducció de Xavier Pàmies. 2018. Bambú Editorial.

Vaig descobrir la Frances Hardinge gràcies al seu editor, que em va posar a les mans el llibre l’arbre de les mentides (2017, Bambú). I em vaig enamorar. Bona literatura juvenil, de no fàcil accés, però lluny de les modes, senzillament literatura.

Per això, us presentem a la nostra #citarapida2

Per què La Cançó del Cucut és una gran candidata per el dia de Sant Jordi

-Perquè no és fàcil dir de què va (ni tampoc us explicaré de què va). Vam llegir amb el club de lectura Llegim amb Al·lots aquest llibre i al final de la conversa va sorgir aquesta pregunta, de què va el llibre? I la Isabel, sempre amb la paraula justa, el va definir així: “va d’estimar. De com estimem i de com ens estimen. I va de descobrir que la família no sempre estima bé. I és d’aquells llibres que jo hagués agraït llegir d’adolescent, ja que et pot deixar més tranquil.”

I raó no li falta a la Isabel. Estic totalment d’acord, va de com estimem (amb un fons de fantasia, amb un escenari molt concret, un poble dels Estat Units quan el Jazz es començada a despertar, amb moments de por -molta por- i moments plens d’amor, d’aquell que ens fa bé i d’aquell que fa mal. I jo també m’hagués quedat més tranquil·la si l’hagués llegit d’adolescent, que com diu el tango: “el mundo fue y será una porquería, ya lo sé…”

-Perquè a vegades, cal la serenor per entrar i estimar un llibre. Un llibre a on el ritme narratiu està sempre tan controlat, tan mesurat, és una delícia. I a on la veu narrativa no fa escletxa. No hi ha cap trama que quedi oberta ni cap detall que s’escapi a les mans de l’escriptora (pareu atenció a la neu, només us dic això)

-Triss, ella i el seu costat fosc ho ocupen tot. I també la Penny i la Violet. I aquesta mirada del món en clau femenina i feminista, sense més eina que la literatura.

-I per aquest 7 dies a la vida. 7 dies.

-Per celebrar la bona feina de l’editorial Bambú, que sempre té cura de què posa a les mans dels joves lectors.

-I una menció especial als traductors de la novel·la: en Xavier Pàmies i la Celia Filipetto. Bravos! I gràcies per fer un pont de lletres.

La cançó del Cucut. T’animes a entrar al Tenebrar (o si el llegeixes en castellà a la Charcamacabra)?

–>La cançó del Cucut. Frances Hardinge. Traducció de Xavier Pàmies. Il·lustració de la portada Mercè López. 2018. Imprès a Anzos -Fuenlabrada. Bambú Editorial

–>La canción del Cuco. Frances Hardinge. Traducción de Celia Filipetto. Ilustración de la portada Mercè López. 2018. Impreso en Anzos -Fuenlabrada. Bambú editorial.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s