La bala de vidre de l’Idris

L’Idris té una bala de vidre. Només en té una.

Avui, mentre deixava passar l’estona, uns petits moments de calma després de la lectura, pensava, has de convèncer a algú que la lectura ens fa lliures, com ho faries?

Mentre, sobre la meva taula de treball descansava, tancat, aquest Idris. Conec el llibre per la seva versió francesa, que l’any passat vaig fullejar-lo a la parada de Rue du Monde del Saló del llibre de Montreuil. I em va commoure, ho recordo perfectament. Avui, en tornar-lo a obrir, m’ha tornat a passar per l’esquena un petit calfred, en descobrir els ulls de l’Idris i també els de la seva mare. Però tornem a la pregunta, com faria per convèncer a algú que llegir ens fa lliures?

Els llibres no ens fan treballar, no, son una porta oberta a un altre espai, a un altre lloc. Una porta que obres en obrir el llibre i capficar-te en ell. I conèixer, viatjar, descobrir, sentir, estimar, plorar. Els llibres ens fan lliures perquè fem nostre tot el que en allà passa. I ens fan lliures perquè després, podem decidir com viure la vida. Sinó, continuarem esclaus de les nostres paraules i dels nostres silencis, limitats pel que creiem que és veritat, pel que ensenyen a la televisió, o a la ràdio. Pensar per un mateix, sí, potser aquesta sigui la clau que ens obre el camí. A partir d’un llibre vivim altres vides, i després podem pensar críticament sobre el que està passant.

I l’Idris és un d’aquests llibres amb claus amagades pel pensament crític. Tinguem l’edat que tinguem. Té llavors de futurs.

A la ràdio explicaven que un home per la tele va dir a una dona que torni al seu país, en un clar discurs xenòfob i misogin. I sembla que aquí pau i després glòria… tot continua igual i per la televisió aquesta actitud, segurament, seguirà impune. Però, em pregunto, i si llegim en veu alta, per la televisió, aquest llibre, la història de dolor i de desamparament, però també d’esperança i convivència de l’Idris, tot seguiria igual? Vull creure que no.

L’Idris i la seva mare ho abandonen tot, després d’un bombardeig al seu poble. La por, que pràcticament es pot escoltar i les penúries per poder fugir a un lloc segur. I una bala de vidre, la que farà que el petit aprengui la seva primera paraula en una llengua que desconeix…

Em quedo pensant i llegint… i gaudint de la lectura.

Us convido a conèixer l’Idris, i obrir el foc del diàleg un cop tanqueu el llibre.

idris_allots

–> La Bala de vidre de l’Idris. René Gouichoux i Zaü. Traducció Lluïsa Moreno Llort. Imprès en Tallers Gràfics Soler (Barcelona). 2018. Blume

–> La canica de Idris. René Gouichoux y Zaü. Traducción Lluïsa Moreno Llort. Impreso en Tallers Gràfics Soler (Barcelona). 2018. Blume

 

 

2 respostes a “La bala de vidre de l’Idris

  1. Estic totalment convençuda que la lectura ens fa lliures, la lectura ens fa coneixedores d’un món proper i lluny alhora, la lectura ens omple d’esperances i de crítiques, resumint, la lectura ens dona vides (la nostra, la del nostre voltant i la de tants personatges que se’ns fan companys de viatge).
    Jo vull viatjar amb aquest Idris i amb molt més Idris que vindran.
    Gràcies Llibreria Al·lots per la recomenació, anotada!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s