Vindràs amb mi després del diluvi

(Article publicat originalment al Què Llegeixes?)

“La Sigrid pica a la porta com havien quedat. 

Dos tocs secs, no gaire forts, per no molestar-lo”

Així comença Vindràs amb mi després del diluvi. Mar Bosch. Comanegra.

Començar no sempre és fàcil. Fa molta por, penses i repenses si el que dius és correcte, si el to és l’adequat, si l’encàrrec era per a tu, si estaràs a l’alçada, si deixaràs de tremolar mentre els teus dits tamborinegen a sobre el teclat.

I tanques els ulls, i respires i t’aixeques i comences a caminar, o a escriure que més o menys és el mateix.

Moltes vegades dic en veu alta que els adults hem de llegir més literatura infantil i juvenil, que hem de llegir el que elles i ells llegeixen i avui començo aquesta secció fent la recomanació a l’inrevés. Vinc a parlar-vos d’un llibre, que està dins del catàleg d’adults, dins de la col·lecció Matar al monstre de Comanegra. Vinc a dir-vos, joves lectors, que dins dels catàlegs per adults s’amaguen propostes que també són per vosaltres.

Iniciar una col·laboració com aquesta, a un portal de referència, és tot un repte. I volia començar amb una lectura que va ser una sacsejada dins del temps tranquil del meu estiu perduda a la muntanya.

La col·lecció Matar al monstre neix del cap dels editors de Comanegra, l’Alba i en Jordi. Veient que s’apropaven els 200 anys de Frankenstein de l’escriptora anglesa Mary Shelley van proposar a 7 autores i autors una col·lecció que tenia dos requisits: Barcelona com a escenari, en unes dates concretes i amb un personatge secundari relacionat amb el Nou Prometeu que havia d’aparèixer. A partir d’aquí, la llibertat de cada escriptor i escriptora.

I aquí, la meva recomanació, el sisè volum de la col·lecció, Vindràs amb mi després del diluvi de Mar Bosch. Nota als lectors: cada llibre es pot llegir per separat o seguint l’ordre de la publicació, no es fan espoilers dels anteriors ni tindrem informació que no entendrem. Cada llibre funciona com un planeta literari, i tots junts, conformen una petita galàxia de lletres.

En Vindràs amb mi després del diluvi posem els dos peus a Barcelona, a l’any 2004, quan es va inaugurar el famós Fòrum de les Cultures. I la Sigrid, la protagonista, arriba a la ciutat. Té quinze anys, la ciutat és enorme, ella ve d’un petit poble amb el seu germà, en Noé. I aterra a casa d’una tieta-àvia, molt gran. I ja, de bon començament, no sabem qui li dona un cop de mà a qui.

Alguna cosa passa amb en Noé, el germà gran que fa poca cosa per intentar sortir de les 4 parets de la seva habitació. Per no dir que no fa res.

Partim de dos fets que sabem, la mare de la Sigrid va morir quan ella era petita, i el buit encara dura, i durarà. I  que Sigrid no és el seu nom de naixement.

Dos fets que ens donen la mà i ens portem a caminar pel barri del Poble Nou, allà, cap al 2004 (tampoc fa tant de temps).

I entre noves relacions, pors, reflexions, records, buits i empenta anem passejant amb aquesta jove noia que va descobrint un nou món al seu voltant.

Aquest diluvi literari és fruit de moltes hores de treball de la Mar Bosch (Girona, 1981). Aquesta autora a mi ja em va captivar amb Bedlam, premi Just M. Casero del l’any 2012, editat a Empúries l’any 2013 i que us recomano també moltíssim. Amb la seva segona novel·la em va atrapar, Les generacions espontànies (Edicions del Periscopi, 2016) i amb aquest diluvi ja em va fer voler inaugurar un club de fans.

La seva ploma, el seu sentit de l’humor, fer dir als personatges sentències veritables i dures d’una manera dolça i senzilla. De voler anar a buscar les coses que realment importen. I fer literatura, sense cap altra pretensió que fer delir al lector, fer que passis una estona més que agradable tot resseguint les passes de la Sigrid.

Com la Sigrid al final de la novel·la, he deixat de tremolar mentre escric. I em quedo ara amb les ganes que descobriu la Mar, el seu diluvi i aquelles joies amagades que poden fer-vos començar o seguir una relació de molts anys amb la lectura. Que d’això és tracta, de gaudir llegint una bona història, no?

I una picada d’ullet i una abraçada sincera a l’Ester i a la Noemí, i a tota la ILC per aquest raconet, que a partir d’avui, comparteixo amb tots vosaltres. Som-hi tot i que ens esperi un diluvi literari?

Paula

Dades del llibre: Vindràs amb mi després del diluvi, Mar Bosch Oliveras. Col·lecció Matar al Monstre. Idea de la col·lecció Alba Cayón i Jordi Puig. 2018. Imprès a Romanyà-Valls (Barcelona). Edita Comanegra.