Els dies feliços

(Article publicat originalment al Què Llegeixes?)

“Aquest és en Jacob. I aquest soc jo.”

Fa ja uns quants anys, parlant amb la gran llibretera Oblit Baiseiria de Casa Anita, em va donar la clau de què és un àlbum il·lustrat: “és aquell llibre que no es pot explicar per la ràdio.” Ras i curt, el pes de la imatge és tan o més important que el text i sense veure’l no acabem d’esbrinar tota la història.

Que els àlbums il·lustrats no només són per infants, crec que ja ho anem superant gràcies a la feina de molts dels implicats en el món de la LIJ, però encara segur que si diem “àlbum”, podem pensar que és pels més petits de casa. I no.

L’àlbum il·lustrat pot tenir tantes capes de lectures com més profund hi vulguis anar. Et pots quedar en el text, pots només quedar-te en les il·lustracions, pots fer només una lectura (cosa que no us recomano) o pots anar poc a poc estirant fils i veure fins a on et porten. I gaudir de l’experiència lectora.

Aquest és el tercer article que surt al QL i en tots he començat posant les primeres línies del text del llibre en qüestió. Ho vaig començar a fer com un joc i avui em va com fet a mida. Quan llegim la primera frase, sense veure les il·lustracions, la informació del llibre queda incompleta. I només amb aquest botó de mostra entendreu perfectament com funciona l’àlbum il·lustrat. Qui és aquest jo? Com és? I en Jacob? Quina edat tenen els personatges?

Bernat Cormand (Barcelona, 1973) coneix molt bé la seva professió. I en aquest àlbum aconsegueix trepitjar fort i que nosaltres fem una aturada per recomanar el seu darrer llibre. Delicat, precís, detallista, tendre, un llibre que quan acabes de descobrir-lo, tornes al principi, amb els ulls entelats.

Els dies feliços (2018, A buen paso) ens regala una petita i íntima història, una relació d’amor entre dos infants. En Jacob i el protagonista del llibre. Aquell dia en què es van trobar i van entendre que no volien separar-se mai més. Aquell amor d’infantesa que tot ho atura, que fa que el món tingui com a límit ells dos.

Sí, ells dos. I ningú més. Fins que, sense saber per què, en Jacob se’n va del seu costat i el nus a la panxa no es desfà. Però, com tots els nens i el seu món únic si els deixem ser lliures, té cops amagats. Una capsa, un record, un lloc, un arbre i un petit tros de paper dibuixat.

I els silencis, i no el que no diu el text i s’amaga dins de la il·lustració, realista i en aparença senzilla, amb un llapis que dibuixa la infantesa, ple de sentiments que s’escapen pel traç.

Un llibre valent, un llibre necessari per compartir, per fer-la petar amb els lectors, de totes les edats, per generar punts de trobada, per identificar-t’hi.

La lectura és un punt de trobada i fer-ho de la mà de llibres que t’acosten a la lectura i a l’art és una experiència preciosa.

Cal fer una menció a l’editorial A buen paso, que de la mà de la seva editora, Arianna Squilloni, del seu saber fer i de la seva valentia,, apropa els lectors a aquesta finestra oberta al món, ja sigui exterior o interior.

Obriu la porta dels dies feliços i sortiu a passejar.  No cal res més, sense excuses, sense límits.

Els dies feliços. Bernat Cormand. Imprès a Gràfiques Ortells -Barcelona- 2018. A buen paso.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s