És dilluns i ens il·lustrem la setmana
A vegades, tinc la sensació que el temps se m’escapa, com grans de sorra a la mà. Això del temps fugit ja no em sona a frase feta, sinó a fets reals.
I després de molt de temps de no escriure, de no poder tenir temps per llegir àlbums, per poder, amb serenor, repassar lletres i imatges, avui, resseguint la filera de novetats, el dit es para a Grans de Sorra (Sibylle Delacroix, Editorial Joventut). La nena que juga amb la sorra em captiva, m’enamora i em diu paraules dolces a cau d’orella.
M’apropo, l’oloro, obro l’àlbum i em trobo amb un estiu que arriba al seu final. I recordo el nostre estiu, un espai de temps que ara mateix em queda lluny i em deixa un sabor bonic a la boca.
La petita del conte es troba sorra a les sabates, i per animar al seu petit germà, l’Ulisses, que amb els ulls encara plorosos baixa del cotxe. Què poden fer amb aquella sorra? Ella no vol llençar-la, l’ha d’aprofitar, ha de fer alguna cosa d’aquells menuts grans de sorra.
I com que la imaginació és la nostra arma més poderosa, la petita desplega davant del seu germà un bon grapat de possibilitats.
Sort del s braços de papa i de la promesa que ell li fa a cau d’orella. I la que jo, moltes nits, també faig als meus al·lots. Tornarem a fer una nova collita de grans de sorra.
I la que em faig a mi mateixa, tornaré a agafar la capsa de records, que com aquells grans de sorra, guardo per mi, per tu i per ells.
–>Grans de sorra. Sibylle Delacroix. Traducció Francesca Martínez. Imprès a Espanya. 2018. Editorial Joventut
–>Granos de arena. Sibylle Delacroix. Traducción de Clara Lairla González. Impreso en España. 2018. Editorial Juventud
Al·lots llegint 