Era el dia després de Sant Jordi, i jo mirava tota concentrada a l’Ed Vere, que convidat per Editorial Juventud va estar signant amb nosaltres a la parada i al dia següent vam gaudir de la seva manera de veure i viure la literatura a la Biblioteca Bonnemaison.
Explicava que aquest àlbum va començar al seu cap en un viatge als Estat Units, en plena campanya Trump, i en el fet que li deien, és impossible que guanyi. I ja sabem tots com continua la història.
Aquest fet, aquesta forma de manar, aquesta plantada ferotge a sobre del món i de la gent, i la mirada crítica de l’Ed, son el punt de partida d’aquest àlbum.
Un lleó, que se suposa que ha de ser ferotge, salvatge, manaire d’una forma gairebé dictatorial -coi, és el rei de la selva- i un ratolí, i una única manera de ser un lleó -o això diuen.I, és clar, no coneixen en Leonard (i jo afegiria, no coneixen l’Ed).
Anem al que anem, Leonard, el nostre lleó protagonista és poeta, li encanta caminar en solitari, sentir l’escalfor del sol, somiar despert, ser agradable amb els altres. Tot i que sé que direu que els lleons no són agradables ni fan poesia. Però en Leonard sí. I un bon dia es troba amb un ànec, i pensareu quina mala sort per l’ànec. O no, el lleó en qüestió és en Leonard.
Els altres lleons qüestionen l’actitud del Leonard amb l’ànec, un lleó de veritat ja s’hauria d’haver cruspit al petitó de dues potes d’una mossegada. Davant del que se suposa o que s’espera d’un lleó salvatge, en Leonard i l’ànec buscaran un resposta, que vindrà, com no pot ser d’una altra manera, després d’una estona de silenci, de reflexió i de poesia. I quina serà aquesta resposta?
Només esteu a un pam de llibre de descobrir-ho. I com tota bona literatura, les respostes, les respostes… i les preguntes que sorgiran després d’aquest magnífic àlbum.
Ed Vere (Londres, 1973) es creix àlbum rere àlbum, i entén perfectament l’engranatge de l’àlbum il·lustrat. Amb cadascun dels seus llibres (a dormir, monstres, i la nissaga del Max, el gatet, tots editats per Juventud) ens sorprèn, ens deixa pensant, els expliquem en veu alta i gaudim, com canalla, pàgina rere pàgina, i us puc assegurar que els al·lots i les al·lotes gaudeixen de valent. L’Ed fa gran la LIJ i la LIJ té la sort que una editorial com Juventud aposti per una veu tan referencial. Estic segura, que d’aquí a 20 anys, continuarem explicant els seus llibres i explicant la LIJ a partir de la seva gran feina. Bravo, señorito!
Al final del llibre, l’Ed el dedica als que “somien desperts i als qui pensen per ells mateixos”.
I si pogués descriure’m (i perdonareu que ara parli de mi) voldria pensar que aquest llibre també me’l dedica a mi.
I volia començar aquest nou blog, aquesta nova web, aquesta nova etapa, pensant que no ho fem com se suposa que s’hauria de fer.
Se suposa que dins del comerç, del món empresarial, hem de ser ferotges i salvatges, però volem ser educats, companys del nostres companys, serens, amables. No córrer més del que ens donen les cames, caminar a pas tranquil i no anar sense rumb cert.
Volem tenir presència en el món digital, venent els nostres llibres, intentant fer del nostre espai, un mirall de la llibreria. En un món a on la majoria de persones s’estan dos minuts en una web, els nostres clients s’hi puguin passar una tarda sencera (si volen) i vagin amb calma, i ens trobin, allà on no es veu.
Obrim aquest nou blog, aquest calaix de pensaments, il·lustracions, riures, recomanacions que acompanya a la nova web. I si parlem de nova web, vull donar les gràcies a l’equip que ha fet possible que avui ens estrenem, la família de weblib, de geslib, la família del grupo Trevenque. Gràcies Miriam, Alberto, Roberto, Milagros, Pilar.
I ara, us convido a passar a la nova web, i si voleu saber si tenim un llibre, o veure què fem a la llibreria, o escriure’ns per alguna cosa que no està bé -que encara hi ha moltes cosetes a millorar i ho anirem fent poc a poc-, consulteu-la.
També us convidem a venir a les llibreries, i a saber que el lloc a on es compren els llibres son les llibreries, i que els Al·lots volem ser els llibreters de la teva vida.
–Com ser un lleó. Ed Vere. Traducció Teresa Farran. Imprès a Xina. 2018. Editorial Joventut.
–Como ser ser un león. Ed Vere. Traducción Teresa Farran. Impreso en China. 2018. Editorial Juventud.